VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Vilafranca del Penedès, capital de l’Alt Penedès, es troba assentada sobre una petita elevació de la depressió que centra la comarca.

Després de la darrera invasió almoràvit l’any 1108, que va destruir el conjunt olerdenc, s’inicià un ràpid procés de poblament de les terres del pla i més concretament a l’ enclavament proper a la torre Dela, on es van concentrar un gran nombre de pobladors estimulats des del comptat de Barcelona per la concessió de franquícies i privilegis.
Aquest va ser l’inici de la vila de Vilafranca, la qual un segle després va esdevenir un gran centre comercial. En els segles XIII i XIV, gràcies a l’auge econòmic provocat per l’increment de l’activitat artesanal i comercial, l’arquitectura es va veure força millorada en tota la comarca i especialment a la capital, Vilafranca.

La crisi dels segles XIV-XV, la pesta de 1348-52 i les guerres civils del XV van empobrir el país i la vila, la qual va anar despoblant-se i reculant econòmicament.
Lentament s’inicià, durant el segle XVI, una recuperació que es veurà afectada pels avatars del país: la Guerra dels Segadors (1640-1653) i la Guerra de Successió (1705-1714). A finals del XVIII, amb la demanada colonial de vi, el Penedès canvia el cereal per la vinya. A Vilafranca aquesta tendència es completaria a la segona meitat del XIX, moment en què la vila inicia l´expansió urbana més notable. Després de la crisi de la fil·loxera, a finals del XIX, va frenar el seu creixement de la vila. Recuperada de les ferides de la Guerra Civil, Vilafranca va viure en els anys 60 i 70 una onada migratòria que va eixamplar-ne el seu perímetre. A redós d’una economia diversificada, però on la vinya i el vi continuen sent un puntal estratègic, Vilafranca viu la recuperació de la democràcia, acarant el futur amb decisió.

Vilafranca posseeix un interessant patrimoni històricoartístic, constituït
per una sèrie d’edificis pertanyents en origen a l’època medieval. Són notables, també, les edificacions modernistes, que es construeixen durant l’expansió urbanística de final de segle passat.

Vista aèrea de la Basílica de Santa Maria de Vilafranca

El nucli antic de la vila és presidit per la basílica de Santa Maria (segles XIII-XV), gòtica. La façana és neogòtica. Sembla que al segle XII hi havia existit una església d’estil romànic. La basílica és d’una sola nau amb absis poligonal, campanar també gòtic de planta vuitavada, façana principal neogòtica (1903) i cripta (S.XVI) coberta amb una volta de creueria molt aixafada, que conserva un grup escultòric modernista de marbre, obra de Josep Llimona, que representa el Sant enterrament.

Davant la basílica es troba el palau reial, actual Museu de la Vinya i del Vi, que va ser construït durant els segles XIII- XIV per encàrrec de la corona. Es tracta d’un palau gòtic que servia d’allotjament als monarques que es trobaven de pas per la vila. Pere II hi va morir l’any 1285. L’any 1934 va ser transformat en museu. En l’actualitat aplega quatre arxius i sis museus monogràfics entre les quals destaquen el museu del vi i el d’ornitologia.

El Museu del Vi, inaugurat l’any 1945, és considerat com un dels millors d’Europa en la seva especialitat. Explica la història de la vinya, el procés vitivinícola, les eines emprades, els cellers, la maquinària tradicional, l’ elavoració del vi i la seva història.
La col·lecció d’ornitologia és una exposició completa de l´ avifauna comarcal. De les 252 espècies d’ocells controlades a la comarca, en figuren 165 a la col-lecció amb un total de 275 ocells. És l´ única col·lecció existent en tot l’ Estat que presenta els ocells nidificats amb els seus respectius nius i ous.

En el museu també hi ha sales d’arqueologia, geologia i col·leccions d’art com la de mossèn Bonet, mossèn Trens i el llegat de Padellorens, que formen una bona mostra de ceràmiques, art sacre i pintura, respectivament.

A la dreta de la basílica de Santa Maria hi ha el Palau Baltà, del segle XVI, antic palau de castlans. Al seu davant es troba el monument als castellers, obra de Josep Cañas, datada al 1963.

Aprop hi ha la Casa del Marquès d’Alfarràs i el casal dels Gomà, casa pairal del bisbe Torras i Bages.

A la plaça de la Vila es troba l’església de Sant Joan, del segle XIV, gòtica, amb mostres tardanes de tradició romànica, com la portalada. Actualment no s’hi oficia, sinó quei s’hi organitzen exposicions.

Fora del recinte antic hi ha el convent de Sant Francesc, amb una església gòtica que conserva un notable retaule gòtic del segle XIV de Lluís Borrassà, al claustre, d’elements gòtics i renaixentistes, s’hi allotja el museu lapidari, una notable col·lecció de sepulcres gòtics.

També cal destacar l’església de Sant Francesc, amb un dels tresors de la pintura gòtica catalana: el retaule de la Verge i Sant Jordi.

L’ Ajuntament, la casa Miró, la casa Fortuny i la casa Guasch són els exemples modernistes de la vila.

La plaça de Sant Joan o de la verdura, la plaça de l’Ajuntament i tot el nucli antic es transformen els dissabtes per acollir el mercat setmanal, amb més de 500 parades i una àmplia oferta d’articles de consum, de fruites, verdures i maquinària. Aquest mercat atrau la presència de tots els penedesencs a la capital, per comprar o vendre. Igual com el segon diumenge de cada mes, amb el mercat d’artesans i del col·leccionisme antic.

Folklore de la Festa Major

El mes de maig destaquen les Fires de Maig o dels Enamorats, que omplen el recinte firal de maquinària i articles per a l’agricultura, la indústria i el comerç.
Una altra data a assenyalar és el dissabte abans de Nadal, quan secelebra la fira del Gall, fira on l’aviram és el protagonista. També per aquests dies té lloc la fira de Santa Llúcia.

Cada dos anys, Vilafranca acull FIRAVI, la fira tècnica de la vinya, el cava i el vi, un dels certàmens més importants de l’ Estat espanyol, que mostra les darreres novetats de maquinària i tecnologia per a productors i elavoradors de vins i caves.

El calendari festiu dels vilafranquins comença aviat del 7 al 23 de gener, amb les Festes de Sant Raimon de Penyafort, copatró de la vila; al maig celebren les Fires i Festes de Maig o dels Enamorats, als mesos de juny, juliol i agost tenen lloc les festes als barris, i arriba el moment àlgid de les festes el dia 29 d’agost amb l’inici de la Festa Major, que culminarà el 2 de setembre. I acaben l’any les Festes de Nadal.

En la gastronomia vilafranquina, els galls del Penedès, l’ ànec mut, les polles i els galls dindis són els protagonistes, acompanyats amb prunes, pinyons o peres i regats amb bons vins i caves.

El xató també forma part de la gastronomia vilafranquina.
Les coques vilafranquines i les catànies, dolços d’ametlla recoberts de xocolata, són l’aportació de la rebosteria vilafranquina a la gastronomia catalana.

L'ALT PENEDÈS

La verema en una vinya penedesenca

Vorejada per les serralades litoral i prelitoral es configura l’Alt Penedès, una plana envoltada de muntanyes que formen part del conjunt orogràfic de l’anomenada depressió prelitoral, una llenca de terra que creua Catalunya de nord-est a sud-oest.
Es tracta d’una zona poc accidentada amb una altitud mitjana de 288 m i amb una superfície de 592,4 km2 repartits en 27 municipis.

Les característiques climàtiques de l’Alt Penedès són les típiques de la conca mediterrània amb una temperatura mitjana anual que oscil.la entre els15 i els 18 ºC i amb una precipitació total anual de 600 mm.

El drenatge de les aigües de l’Alt Penedès s’efectua mitjançant tres conques hidrogràfiques: el riu Anoia, el riu Foix i la riera de Canyelles. El substrat de la zona, eminentment calcari, facilita la formació de corrents subterranis que donen vida a un considerable nombre de fonts, que són un important recurs i un element característic del paisatge penedesenc.

La vegetació natural de la comarca és característica de la mediterrània seca. Hi havien predominat els boscos d’alzines amb marfull, però la gran quantitat d’incendis forestals que han afectat l’Alt Penedès han motivat una regressió de la biomassa natural i la substitució d’aquesta per una vegetació en la qual predominen el pi blanc, el romaní, les estepes, la mata, el bruc i les garrigues.

La constitució geològica del Penedès, on predominen les roques sedimentàries com ara els conglomerats i les calcàries, ha donat lloc a sòls llimosos, bruns o rogencs, considerablement calcificats, que resulten òptims per al desenvolupament de l’agricultura, especialment per al conreu de la vinya i dels cereals.

El Penedès, per la quantitat i la qualitat del seu producte, és la primera comarca vinícola de Catalunya. La vinya és el motor econòmic de la comarca des de fa segles, fins i tot vencent la fil·loxera, que va devastar Catalunya l’any 1879.

Devorades pel diminut insecte, les vinyes van ser replantades de nou. La nova vinya requeria un conreu molt més acurat que la tradicional. Poc a poc, l’amorós treball del pagès ha anat acompanyat de l’aplicació de tècniques enològiques renovades i de la introducció d’una tecnologia moderna, capaç de convertir un fruit típic de la geografia mediterrània en l’element identificador del territori.

Actualment, les vinyes ocupen tres quartes parts de la superfície cultivada i la producció supera les 160.000 tones anuals de raïm, que alimenten una important indústria de fabricació de caves, vins i licors.

Altres sectors importants al Penedès són el de la construcció, el tèxtil, el químic i el de la indústria paperera.

Històricament, el Penedès ha estat la via de circulació dels diferents grups humans per entrar i sortir del territori. Així, ben a prop de Vilafranca, capital de l’Alt Penedès, hi passava la Via Augusta romana.

L’Alt Penedès gaudeix d’una bona xarxa de comunicacions que faciliten la integració comarcal i global. Diferents vies de comunicació travessen la comarca: l’autopista A7 (Barcelona - Tarragona), la N-340 (Barcelona - Tarragona), les comarcals C-244 (Igualada - Vilanova) i C-243 (Vilafranca - Terrassa), així com una extensa xarxa de carreteres locals, la línia ferroviària C-4 (Barcelona - Sant Vicenç de Calders) i diferents línies d’autobusos.

L’Alt Penedès és una zona amb una gran varietat de construccions romàniques que dins d’un estil senzill i auster típicament rural configuren un valuós patrimoni arquitectònic, històric i artístic.

Cal destacar la ciutadella iberoromana d’Olèrdola, amb unes muralles imponents i una interessant església romànica. El castell de Sant Martí Sarroca, conjunt monumental medieval, on es troba l’església romànica de Santa Maria. El monestir romànic de Sant Sebastià dels Gorgs, coronat amb un campanar quadrangular i un petit claustre. També són destacables Sant Pere de Gelida, Sant Pere de Subirats, Sant Joan de Pontons, Sant Marçal de Terrassola i Sant Benet d’Espiells entre altres.

L’aviram, ànecs, galls, polles i galls dindi criats als corrals de les cases de pagès, són els grans protagonistes de la gastronomia penedesenca, complementats amb prunes, pinyons o peres i regats amb un bon vi o cava. L’Alt Penedès també ofereix una destacable tradició d’ embotits i dolços.