L'11 de setembre de 1982 els Xicots de Vilafranca fan la seva primera aparició pública. És la primera vegada que la capital de l'Alt Penedès compta amb dues colles pròpies. La primera sortida va ser a Vilafranca, en el marc de la inauguració de la remodelada Biblioteca Torras i Bages. Amb camisa rosada-vermella, del mateix color que la primera colla que havia sorgit a la vila l'any 1948, els Xicots fan una cercavila pels carrers cèntrics de Vilafranca, i hi descarreguen els seus primers tres de sis net i quatre de sis net, a més de diversos pilars de quatre. També intenten en dues ocasions la torre de sis, que aconsegueixen carregar a la tercera, justament davant de la biblioteca i d'una gernació de públic que omplia la plaça de Jaume I. Va ser una primera actuació molt positiva i prometedora, que no comptà amb l'assistència del centenar de membres que hi havia inscrits a la colla perquè molts estaven collint raïms.

Els fundadors dels Xicots de Vilafranca van ser Fèlix Hill, Lluís Hill i Joan Sol, tres exmembres dels Castellers de Vilafranca, reconeguts castellers de tota la vida, que per discrepàncies amb la direcció havien abandonat els Verds i, al cap d'un temps, es van engrescar en aquest nou projecte. La seva voluntat era que a Vilafranca hi hagués una alternativa als Castellers i dues colles de castells de vuit. Van triar el nom de Xicots perquè és el motiu amb què s'anomenen els joves a Vilafranca, igual com hi havia colles amb el nom de Nois, Bordegassos, Xiquets, Nens, etc. A manca de local propi, els assajos es van començar a fer a la plaça de Milà i Fontanals, coneguda com la plaça del Firal o com la plaça dels Porcs.

Fèlix Hill va ser el primer cap de colla; el seu germà, Lluís Hill, el seu ajudant, i Joan Sol fou el primer president. Els Xicots van néixer amb la il.lusió de plantar castells de set ben aviat, i així va ser, ja que en la segona actuació, el 3 d'octubre, en el 9è Concurs de Castells de Tarragona, van aconseguir una meritòria 13a posició (hi van participar 20 colles) en descarregar la primera torre de sis, el primer tres de set, el primer pilar de cinc i, en la tanda de millora, encara van carregar el primer quatre de set. Una actuació que deixà molt bona sensació en el món casteller, ja que en aquells temps no era habitual que una colla novella es presentés amb castells de set.

Abans d'acabar l'any, el 21 de novembre, els Xicots encara descarregarien el primer quatre de set, en la diada dels Minyons de Terrassa, on van ser convidats.

Els Xicots havien nascut l'any anterior amb molta força i amb castells importants. Ara, després del parèntesi hivernal, calia reprendre els assajos, consolidar els primers castells de set i, si es podia, augmentar el nivell. Un handicap molt important era el fet que la colla no disposava de local d'assaig i havia d'assajar al carrer. Les dures condicions climatològiques de l'hivern de 1983 van impedir que els Xicots poguessin assajar amb regularitat fins ben entrada la primavera, de manera que van haver de declinar la invitació a participar en l'actuació de les Fires de Maig, que hauria estat el primer compromís important de l'any. La direcció de la colla de cap manera volia participar en una actuació tan important com la de Fires si no era amb castells de set.

Tampoc van participar en la diada nocturna de Màrtirs Street que organitzaven els comerços de la plaça del Vall del Castell de Vilafranca. Desavinences amb el preu de la contractació i diferents malentesos entre la Comissió organitzadora de la festa i els Xicots van propiciar que la colla no participés en aquesta important actuació del calendari casteller.

L'any 1983 va ser el de la consolidació dels castells de set, com ara el tres de set i el quatre de set. Per la Festa Major de Vilafranca, el 29 d'agost, descarreguen el quatre de set, carreguen el tres de set, i descarreguen la torre de sis i el pilar de cinc; i el dia 31 repeteixen els mateixos castells, però aquesta vegada els completen tots. Era el primer cop que els Xicots aconseguien la típica actuació de castells de set, actuació que en els anys següents caracteritzaria la majoria de sortides de la colla.

En la darrera actuació de l'any, en un plujós 8 de novembre, els Xicots encara van poder aixecar una mica més el llistó en carregar el seu primer castell de set i mig, un quatre de set amb agulla que premiaria l'esforç realitzat al llarg de tota la temporada. Va ser a l'Arboç, dins els actes de commemoració del 25è aniversari dels Minyons de l'Arboç, en una exhibició castellera en què van començar descarregant el tres de set. A continuació van bastir el quatre de set amb agulla. Després de carregar el quatre, l'enxaneta es va emportar l'aixecador i tots dos van caure sobre la pinya, però la resta de l'estructura no se'n va ressentir i va continuar desmuntant-se. Aleshores l'enxaneta es va enfilar des de la pinya al pilar, i el va carregar quan encara hi havia els quarts del quatre, davant el gaudi de l'afició de a la plaça. Un cop deixats anar els segons i en iniciar el descens l'enxaneta, el castell va fer llenya per l'excessiu temps que havia durat i les brandades sofertes. El castell havia estat carregat. Ja en tercera ronda, hi van fer dos primerencs i prematurs intents de torre de set, que van fer llenya l'un amb quarts col.locats -per nervis- i l'altre quan entrava la cassoleta. Els Xicots acabaven la seva segona temporada amb un bagatge de 4 quatres de set descarregats, 4 tres de set descarregats i un carregat, 25 pilars de cinc descarregats i el quatre de set amb agulla esmentat.

Una setmana després d'actuar a l'Arboç, el 13 de novembre, els Xicots van celebrar els actes de la diada de la colla i de d'aquest primer any d'existència, amb un dinar de germanor que seria habitual en aquestes dates, al qual van convidar l'alcalde de Vilafranca, Fèlix Sogas, i en el transcurs del qual es lliurà una placa commemorativa al casteller Rafael Huete "Barça", per la seva constància i dedicació a la colla.

L'any 1984 els Xicots van arribar al zenit d'una primera etapa de creixement. Van realitzar infinitat de tresos de set, de quatres de set, de torres de sis i de pilars de cinc, i van repetir un munt de vegades aquests quatre castells en la mateixa actuació. El 1984 va ser el primer any en què van actuar per Fires de Maig i a Màrtirs Street, i en ambdós casos van completar la clàssica actuació de castells de set (per Fires, tant el tres com el quatre de set al segon intent).

Abans de la Festa Major de Vilafranca, els Vermells van fer les seves dues primeres sortides fora de Catalunya. El 17 d'agost van actuar a la localitat d'Estadella, a Osca, on van plantar el tres de set. Sis dies després, els Xicots viatjaven a l'Alcúdia de Carlet, a la Ribera Alta del Xúquer, País Valencià, en la inauguració dels Campionats Internacionals de Futbol Infantil; hi fan el quatre de set, la torre de sis, el tres de set i el pilar de cinc. Era la sortida més llunyana realitzada per la colla fins al moment i servia, a més, per unir una mica més els integrants de la colla.

Una vegada arribats a un dels punts més importants de l'any, la Festa Major de Vilafranca, els tècnics dels Xicots van decidir que havia arribat l'hora d'aixecar una mica el nivell assolit fins al moment. Des del primer any, els Xicots opten per fer una actuació conservadora el 29 d'agost i per arriscar-ho tot el dia 31, i així succeí també l'any 1984. El 29 d'agost van fer la clàssica actuació de castells de set, descarregant-ho tot. El 31, però, van sortir de torre de set, que quedà en intent. En aquests primers anys d'existència de la colla, els infructuosos intents de torre de set en les diades importants caracteritzarien les actuacions dels Xicots de Vilafranca. En segona ronda van carregar el quatre de set amb agulla -el segon que coronen- i en tercera van completar el tres de set.

La propera diada important va ser novament el Concurs, en què no van tenir gens de sort i van ensopegar tant amb la torre de set com amb dos intents de quatre de set amb agulla, i es van haver de conformar amb els típics tres i quatre de set, torre de sis i pilar de cinc.

Mal regust de boca havia deixat el fet de no poder repetir el quatre de set amb agulla. S'acabava la temporada i la colla no volia cloure aquell bon any sense descarregar el quatre de set amb agulla. I va ser en l´actuació següent, a la muntanya de Sant Jaume, al Casal 2000, en què per fi van poder descarregar el quatre amb agulla, culminant de manera excel.lent el tercer any de vida dels Xicots de Vilafranca.
L'11 de novembre se celebrà la diada de la colla amb un dinar de germanor amenitzat pels grallers de la colla, els Grallers del Camí. Hi assistiren més de 140 persones i, com a nota destacada, es lliurà una placa commemorativa al casteller David Monteagudo, que residia a Barcelona i es desplaçava a Vilafranca cada dia d'assaig per assistir-hi. Cal esmentar també que aquest any els Xicots van organitzar un Concurs fotogràfic sobre el fet casteller, conjuntament amb el Club Diafragma i emmarcat dins les festes de Sant Raimon 1985, així com una xerrada-col.loqui a primers d'any, dins el marc de les Festes de Sant Raimon de 1984, titulada "En vistes de la temporada 1984". També cal esmentar en l'àmbit social la novetat que suposava a la vila i en el món dels castells la inclusió d'una dona, Carme Alomà, en la Junta d'una colla castellera i amb un càrrec de responsabilitat com és el de secretària. Com es veu, la presència de la dona dins els Xicots de Vilafranca va ser una realitat des dels primers moments.

Una vegada descarregat el primer castell de set i mig, el 1985 estava cridat a ser un any de superació, d'afrontar nous reptes per anar aixecant el nivell de la colla de mica en mica. Però no va ser ben bé així. Les coses van començar bé, ja que per Fires demostren que els tres i els quatre de set estan consolidats. Tanmateix, al llarg de la temporada aquests castells freqüentarien molt menys que un any enrere, i no perquè els haguessin perdut, sinó perquè es començà a notar una manca d'efectius a assajos i a sortides, que impediren en molts casos d'intentar-los. Així, no els tornarien a repetir fins a Màrtirs Street. Durant el mes d'agost i primers de setembre van encadenar una ratxa en què els descarregarien en diverses ocasions. Per la Festa Major, el dia 31, descarregaren amb dificultats el quatre de set amb agulla, però no se'n sortiren amb els dos intents de torre de set.

Abans de la Festa Major, Ràdio Vilafranca organitzà un debat casteller sota el títol "Moment actual dels castells", en el qual van participar representants de Castellers de Barcelona, Joves de Valls, Vella de Valls, Jove de Tarragona, Minyons de Terrassa, Nens del Vendrell, Castellers de Vilafranca i Xicots de Vilafranca. Josep Anton Calvet hi assistí en nom dels Xicots i el debat, realitzat a la plaça de Sant Joan després de Goigs, va ser moderat per l'ex-xicot Jaume Grau i Enfruns, per Josep Giménez i per Josep Sala. Cada colla va valorar la seva trajectòria durant l'any i tan sols s'animà el debat quan es parlà de Sant Fèlix, actuació en què no prenia part la Joves de Valls.
El 1985 també va ser un any de molta polèmica entre els Xicots i els Castellers de Vilafranca, arran de les reiterades ofertes que feien els de la camisa verda a nombrosos membres dels Xicots. Això provocà fins i tot que la colla enviés un comunicat a la premsa local on es denunciaven els fets: "En els darrers mesos han estat excessives les ofertes, dins de la tònica general que sempre ha dut la colla degana, que han rebut la majoria dels membres de la nostra colla, arribant a l'extrem d'incloure-hi la canalla. Concretament, i a tall d'exemple, l'enxaneta que enlairà el darrer pilar de cinc de la colla el proppassat 23 de juny al barri de l'Espirall". Segons el comunicat, els intents dels Verds d'ampliar els seus membres a base de xicots, fins al moment s´ havia en vuit membres dels Xicots. Així mateix, la mateixa carta també aprofitava l´ocasió per lamentar l'escassa participació activa de l'afecció vilafranquina a l'hora de fer pinya, ja que la immensa majoria es limitaven a contemplar-ho. El comunicat també es queixava del fet que els Castellers de Vilafranca volguessin monopolitzar el fet casteller en el si de la vila, en un moment en què hi havia tres colles locals. El text finalitzava convidant a tothom a participar en el projecte dels Xicots i afirmant que "no volem ésser una font de castellers per anar sota el folre del Quatre de Nou. Volem ser una possibilitat més dins del món casteller vilafranquí".

Aquest any, destacà també la participació dels Xicots, el 15 de setembre, en un acte d'homenatge a l'escriptor Paco Candel, inclòs dins els actes de la Festa del Treball organitzada pel PSUC. En aquella ocasió realitzaren un quatre de sis amb agulla net, un tres de sis net, la torre de sis i un pilar de cinc en què l'enxaneta desplegà una pancarta que resava "Paco, tots t'estimem". Van acabar l'actuació amb un pilar que Candel parà a segons, i amb Gerardo Iglesias i Antoni Gutiérrez fent mans a la pinya.

En l'Assemblea Anual Ordinària, que va tenir lloc al novembre, s'escollí Leopold Garcia com a nou president dels Xicots en substitució de Joan Sol, a causa de la greu malaltia que li impedia exercir plenament la seva funció. A Joan Sol se li atorgà el càrrec de President d'Honor dels Xicots, càrrec que no ha ostentat ningú més fins ara. Van assistir a l'assemblea un centenar de persones, la majoria joves, la qual cosa palesava la transformació que estava tenint la colla. En el tradicional dinar de germanor, el cap de colla, Fèlix Hill, lliurà la placa de casteller de soca-rel al primer president de la colla, Joan Sol, que per qüestions de salut no va poder assistir al dinar. El nou president també lliurà la placa de casteller de soca-rel a Lluís Solsona. La diada va cloure amb un gran ball de gralles a càrrec de l'Escola de Grallers dels Xicots de Vilafranca, amb la participació del "Peret del Pla" cantant el xotis. A més, a la discoteca Eivissa de Vilafranca s'organitzà una Gran Nit Castellera, divendres de la setmana posterior al dinar.

El 1986 tornava a ser any de concurs. Però per als Xicots va ser un any de clar estancament. Ja que tan sols van poder descarregar deu castells de set al llarg de tot l'any, i no van fer els primers fins al primer cap de setmana d'agost, en la nocturna festa de Màrtirs Street. Durant tota la primera part de la temporada es van limitar a anar fent castells de sis nets arreu on actuaven, i no van poder superar aquest nivell per manca d'efectius. A partir de l'agost i fins arribar al Concurs, la cosa es va anar adreçant, es va incorporar més gent jove a la colla i van poder bastir amb més regularitat castells de set. Si bé per la Festa Major van ensopegar en dues ocasions amb la torre de set, sí que hi van completar el quatre de set amb agulla. A més, al Concurs van tornar a descarregar-lo, de manera que va ser la primera temporada que el descarregaven dues vegades. També cal assenyalar que en el Concurs de Tarragona s'hi van fer els dos primers intents de cinc de set, que en tots dos casos van ser desmuntats amb dosos col.locats per indecisió de la canalla.

Dos dies després de l'assemblea, el 9 de novembre, tenia lloc el dinar de la colla en el transcurs del qual es va retre homenatge a la xicota Carme Gomà per ser la primera dona castellera de Vilafranca (pujava a quarts dels castells de set). Se li va lliurar una placa commemorativa.

L'any 1987 comença per als Xicots amb poca presència de castellers a assajos i amb la desmotivació de l'etern estancament en els castells de set. Tornà a ser un començament de temporada fluix, amb castells de sis i algun pilar de cinc de tant en tant. Aquell any els Xicots no van actuar per Fires de Maig, i en el seu lloc ho va fer la colla novella dels Vailets de Gelida. Una sortida singular va tenir lloc al mes de juny, en el marc del 125è aniversari de la Societat Coral del Penedès, en una trobada de 28 corals catalanes.

El primer castell de set de l'any no l'intentarien fins al 18 de juliol a Olesa de Bonesvalls. Va ser un tres de set que va quedar en intent desmuntat perquè l'enxaneta va agafar por i va decidir fer-se enrere. De fet, a plaça hi havia poc més de quaranta castellers, menys de la meitat del centenar inscrits. Aviat començaria a rumorejar-se a la vila la possible desaparició dels Xicots, rumors que de seguida serien desmentits pel cap de colla, Fèlix Hill, en una entrevista al setmanari El 3 de Vuit.

El primer compromís important de l'any fou l'1 d'agost a la plaça del Vall del Castell de Vilafranca, en la tradicional diada de Màrtirs Street. Calia donar-ho tot per recuperar una mica l'optimisme perdut i preparar a consciència la Festa Major local. I se'n van sortir amb la típica actuació de castells de set, que de fet van ser els primers castells d'aquest nivell de l'any: tres de set i quatre de set, acompanyats de torre de sis i pilar de cinc.

Tot i que només comptaven amb dos castells de set descarregats, a partir de la Festa Major de Vilafranca la colla donaria un gir de 180 graus. L'equip directiu era conscient de la necessitat d'algun revulsiu per aixecar uns ànims que estaven per terra, així que van optar per preparar una bona actuació per al dia 29 d´agost , quan habitualment els Xicots optaven per una actuació de poc risc. Van obrir plaça descarregant el quatre de set amb agulla. En segona ronda intentaren sense sort el cinc de set, castell encara mai assolit pels Vermells. Fins aquí, déu n'hi do per una colla que fins al moment només havia completat un tres i un quatre de set. La sorpresa saltà en tercera ronda, quan anuncien l'intent de pilar de sis. Aquest era el revulsiu que en els darrers mesos els Xicots havien estat assajant amb constància. De fet, l'havien estat assajant amb un cert secretisme durant tot l'hivern. No hi va haver sort, però s'havien assentat les bases d'un dels èxits més sonats de la colla i de la plaça de la Vila. El pilar va ser ferm, però es trencà amb l'entrada de l'enxaneta, després de posar el genoll sobre l'espatlla del quint.

Aquest bon intent va cridar molt l'atenció a la plaça més castellera, que el dia 31 ja esperava veure un nou intent d'espadat de sis. Els Xicots van estrenar-se descarregant el tres de set, que va anar seguit d'un intent de quatre de set amb agulla en segona ronda; de tercer castell van tornar-hi amb el pilar de sis. Ja tenien el pilar de cinc muntat, quan l'enxaneta es negà a pujar perquè encara tenia la memòria fresca de la llenya de dos dies abans, que havia estat la seva primera caiguda d´un castell.

En aquella actuació de Sant Ramon, els Castellers de Vilafranca van carregar el seu primer castell de nou, el tres de nou amb folre, el qual va comptar amb un ampli suport dels Xicots a la pinya, motiu pel qual pocs dies després, els Verds ho van agrair convidant la colla dels Xicots a fer el vermut a Cal Figarot. Hi van anar el cap de colla, diversos membres de la Junta i alguns castellers.

A partir dels bons intents de la Festa Major, el pilar de sis es convertiria en l'objectiu dels Xicots pel que restava de temporada. Encara no havia passat una setmana de la Festa Major i amb motiu de les Fires i Festes de Sant Sadurní, on havien actuat cada any des la fundació de la colla, el van tornar a intentar per dues ocasions després de descarregar el tres de set i d'intentar el cinc de set (que es desmuntà per indecisió de la cassoleta de la torre). El primer intent arribà amb l'enxaneta a l'esquena del quint; el segon, amb els castellers ja esgotats, tenia menys possibilitats i tampoc arribà a bon port.

Però els Xicots no van defallir. Li veien possibilitats i noles havien de deixar escapar. Van continuar assajant el pilar amb insistència. Normalment els Xicots acabaven la temporada a l'octubre, però les ganes de donar la campanada amb l'espadat de sis va poder més i al 1987 decideixen ampliar els actes de celebració de fi de temporada, el primer cap de setmana de novembre, amb una diada castellera a la plaça de la Vila, amb l'objectiu d'assolir el pilar de sis. Els Vermells van actuar sols, en una diada nocturna el dissabte 7 de novembre. Va ser una actuació que va despertar molta expectació entre l'afecció castellera, i a fe que valia la pena perquè van celebrar el 5è aniversari de la colla carregant el pilar de sis, castell que feia quinze anys que no es veia a la plaça més castellera. Un pilar de sis esbelt, altíssim, coronat sobradament, amb l'anècdota que l'enxaneta es mostrà indecís a l'hora de baixar perquè esperava que el pilar comencés a caminar per portar-lo al balcó de l'Ajuntament. Els segons perduts van ser vitals i ja no va ser possible descarregar-lo, ja que va fer llenya quan l'enxaneta començava a esllavissar-se. Però havien obtingut el premi a un any sencer d'assajos especials.

El pilar de sis va ser un autèntic revulsiu per a la colla. El poeta vilafranquí Antoni Massanell i Esclassans li va dedicar un poema titulat "Pilar de sis en dos temps", i que té dues parts ben diferenciades: "D'una enyorança i d'una esperança", escrit la tarda del mateix dia 7 de novembre, abans de començar l'actuació, i "D'una realitat", escrit al vespre, un cop ja coronat el brillant espadat.

En aquell moment, el món casteller sencer en va anar ple del pilar de sis dels Xicots. Fins aleshores eren ben poques les colles que alguna vegada l'havien bastit. Només els Nens del Vendrell i els Castellers de Vilafranca l'havien aconseguit descarregar en el segle XX, mentre que l'havien carregat almenys un cop la Vella de Valls, els Nois de la Torre, els Castellers de Barcelona i, en darrer terme, l'any 1985 als Monjos, la Jove de Tarragona.

L'actuació del 7 de novembre va acabar amb un to festiu, amb un tres de set en segona ronda i dos pilars de cinc simultanis en tercera ronda, (aquesta va ser la primera vegada que els feien ahora). En el transcurs del dinar de germanor que la colla celebrà l'endemà, 8 de novembre, es lliurà una placa al casteller Josep Giménez i una altra al Peret del Pla en reconeixement a tota una vida dedicada al tabal. La temporada havia començat fluixa, però havia acabat com mai ningú no hauria pogut somniar.

El pilar de sis amb què havia acabat l'any 1987 havia de portar al 1988 la il.lusió perduda en els darrers anys. S'incorporà molta gent nova a la colla i s'hi van tornar a veure cares que de mica en mica s'havien anat oblidant. La temporada de 1988 s'afrontava amb molt d'optimisme i, per què no, amb ressaca encara de pilar. En la primera actuació important de l'any, per Fires de Maig, els Xicots ja oferiren mostres d'un nivell superior, atès que hi van descarregar el quatre de set amb agulla, el castell de set i mig més matiner del seu historial.

Aquell estiu tornarien a sovintejar els castells de set per part dels Vermells de Vilafranca. Fins i tot el 12 de juny intenten novament el cinc de set en la inauguració del local dels Castellers de Castelldefels, però el castell, encara inèdit per als Xicots, continuà resistint-se.

Una altra fixació o espina que tenien clavada era la torre de set. Així que el 1988 van començar a assajar-la amb ànims de fer-se-la seva d'una vegada per totes. El 24 de juliol plantaven a Sant Jaume dels Domenys la primera torre de sis neta, que dóna fonamentades esperances a la colla. Una setmana després es tornà a intentar a Sant Cugat de Sesgarrigues, aquest cop sense sort.

Arribà la segona actuació cabdal de l'any, Màrtirs Street. La concurrència hi esperava l'intent de torre de set dels Xicots, i tot i que l'actuació va ser prou exitosa, van haver d'esperar fins a la Festa Major per veure'l. De primer castell van tirar el maleït cinc de set, que aquesta vegada, i per fi, sí que van poder carregar i descarregar. En segona ronda van completar el tres de set i el quatre de set amb agulla va ser el tercer castell, culminant l'actuació amb dos espadats de cinc simultanis. Aquesta havia estat la millor actuació dels Xicots en sis anys d'existència.

El 15 d'agost es provà per primer cop aquest l'any el pilar de sis, a Guardiola de Font-rubí, una de les actuacions tradicionals dels Xicots. No l'assoliren, però en canvi hi van tornar a descarregar la torre de sis neta. S'acostava la Festa Major i els Vermells anaven preparant els seus millors castells.

Una setmana abans de la gran festa local es produí un fet cabdal: els Xicots i els Administradors de la Festa Major van signar un conveni segons el qual els Xicots podien actuar per primera vegada -encara que gratuïtament- en la diada de Sant Fèlix, tinguessin els castells que tinguessin. La bona marxa dels Xicots havia obert a la colla una porta que condicionaria la resta de la temporada. Els Xicots havien estat assajant castells importants per fer un bon paper a la Festa, no volien defraudar les expectatives creades. Per Sant Fèlix anunciaren castells de la talla de la torre de set, el pilar de sis i un castell de vuit, el quatre de vuit. A Vilafranca, però, s'hi encetà una polèmica perquè per part de l'altra colla es considera que el dia 30 no havia d'actuar cap colla que no tingués els castells de vuit segurs. Fins i tot Ràdio Vilafranca va obrir un debat sobre el tema.

Arribats al gran dia, els Xicots de Vilafranca van actuar al costat de les quatre colles punteres del món casteller (Jove i Vella de Valls, Castellers de Vilafranca i uns Minyons de Terrassa en alça). Actuaren en darrer terme. Les cinc colles entraren a plaça amb el pilar de quatre caminant i després van aixecar un pilar de cinc de salutació. Plens d'il.lusió, d'esperances, de ganes de superar-se, en primera ronda, els Xicots van intentar el pilar de sis; un pilar que, certament, s'havia assajat molt menys que l'any anterior, i aquest fet passà factura. Va caure amb l'enxaneta sobre el quint, amb tan mala sort que un dels membres del tronc es lesionà i ja no es va poder tornar a intentar en aquesta diada.

En segona ronda s' inicià l'encara inèdita torre de set. El castell pujà molt nerviós i bellugadís, però ningú es feu enrere. Els tremolors no van cessar en cap moment, i miraculosament es va carregar per primera vegada i fins i tot va estar a punt de descarregar-se, però va caure per esgotament. Els Xicots havien fet un nou pas carregant la primera torre de set, el castell que obria les portes als castells de vuit.
En tercera ronda arribava l'hora de la veritat; era l'hora d'intentar el quatre de vuit. Era el primer castell de vuit que provaven els Xicots en la seva trajectòria, i els nervis es van deixar notar. El moment era importantíssim. Però un possible èxit es convertí en el major fracàs, ja que tan sols amb quints col.locats el castell va fer llenya. Sens dubte els nervis havien ajudat en aquesta caiguda precipitada. En les darreres setmanes s'havia preparat força aquest castell, però no suficientment, i es va tirar d'una manera prematura. L'actuació de Sant Fèlix va ser força criticada en diversos àmbits públics de la vila, amb els mateixos arguments de la polèmica prèvia.

En el seu conjunt i malgrat haver coronat la primera torre de set, la sensació global de la primera participació en la diada de Sant Fèlix va ser un tant decebedora. Així que immediatament després de la Festa Major, la colla va decidir preparar a consciència l'actuació del Concurs, d'un mes després, per recuperar els ànims. Havia de ser una actuació amb els castells que tenia la colla, sense fer volar coloms. Anant al màxim, però sense vol fer fer més de les seves possibilitats.

El 2 d'octubre, castells a la plaça de braus de Tarragona. Havia passat un mes des de la decebedora actuació de Sant Fèlix, i calia demostrar que els Xicots tenien bons castells al seu abast. Van començar en primera ronda descarregant el cinc de set, el segon del seu historial. El Concurs s'havia plantejat d'una manera molt diferent a Sant Fèlix, amb castells grans però tenint en compte les possibilitats de la colla. Així que, amb un castell descarregat, en segona ronda van tornar a apostar per la torre de set, que aquesta vegada va pujar molt més ferma i segura que la del 30 d'agost, i es tornà a carregar. Per tercera ronda s'havia deixat el plat fort de la diada, el pilar de sis.
Fins al moment els Xicots sempre havien actuat amb un grup de colles de set, però en tirar el pilar de sis tota l'atenció de la plaça es va centrar en aquell pilar. No va anar bé, va fer llenya abans de carregar-se, però els Xicots van insistir amb una segona temptativa, i aquesta vegada sí que el van poder carregar, i van aconseguir una grandíssima actuació que els donà el 5è lloc al Concurs d'un total de 18 colles participants, per darrere de Joves de Valls, Castellers de Vilafranca, Vella de Valls i Xiquets de Tarragona. Tota una autèntica càrrega de moral per continuar endavant.
Un mes després es va fer en un ambient festiu l'habitual dinar de germanor, en el transcurs del qual es lliurà una placa a la castellera "Ceni" Martínez per la seva dedicació als Xicots, s´encarregava de la canalla i del material de la colla. També s'entregaren ampliacions del pilar de sis i de la torre de set als anxanetes que els coronaren, el Dani, el Xavi i el Toni. Així va cloure una temporada excel.lent.

L'any 1989 s'inicià amb el dolç regust que havia deixat a la colla l'extraordinària temporada anterior, i sobretot pel 5è lloc aconseguit al Concurs. Els ànims de la colla havien crescut com mai i el record encara calent del pilar de sis i de la torre de set auguraven nous èxits i l'immediat rellançament d'una colla que estava assolint un cert prestigi dins el món casteller. Els Xicots començaren l'any amb l'objectiu d'almenys igualar els èxits de la temporada anterior, i per això van fer una crida a tota l'afecció vilafranquina, a acostar-se a la colla per poder fer realitat el somni de tenir dues colles de castells de vuit a Vilafranca.

Però l'ambient d'optimisme es trencà ben aviat, quan els Administradors de la Festa Major de 1989 anunciaren que els Xicots no podrien participar en la diada de Sant Fèlix si abans no havien fet el quatre de vuit. L'anunci provocà la reacció de la colla queixant-se públicament pel que es creia un tracte discriminatori vers la colla. Arribats a la tradicional diada de Fires de Maig, els Xicots realitzaren una meritòria actuació de tres de set, quatre de set amb agulla al segon intent (el primer desmuntat) i torre de sis, a més del pilar de cinc. Donaven, doncs, una primera mostra de bon nivell només començar la temporada.

Després de reunir-se Administradors i directiva dels Xicots, els organitzadors de la Festa Major van rectificar i es van avenir que els Xicots actuessin els tres dies de la festa, encara que el dia 30 sense cobrar. La proposta tornà a crear rebuig en el si de la colla, que exigia un tracte igualitari amb la resta de colles i demanava almenys 70.000 pessetes per actuar per Sant Fèlix. Com que no hi havia punt d'acord, el cap de colla dels Xicots, Fèlix Hill, va sorprendre tothom quan anuncià a través de Ràdio Vilafranca que els Xicots no actuarien cap dia de la Festa Major si la colla no rebia un tracte més digne.

Les declaracions del cap de colla reberen moltes crítiques per part d'un sector de la colla, que creia que no actuar cap dia de la Festa Major perjudicaria la imatge de la colla. Aquest sector també opinava que no actuar el dia 30 seria desaprofitar una oportunitat històrica per tal que en els anys successius no es qüestionés la participació dels Vermells per Sant Fèlix. El grup demanà al cap de colla mitjançant una carta a El 3 de Vuit que reconsiderés la decisió. L'ambient de la colla estava cada vegada més enrarit.

Amb aquestes arribà la important actuació de Màrtirs Street, el primer cap de setmana d'agost, que havia de ser una prova de foc per comprovar l'estat de la colla. L'actuació se saldà amb una nova torre de set carregada -la primera de l'any-, el tres de set i el quatre de set amb agulla descarregats, i dos pilars de cinc simultanis; una magnífica actuació que deixava ben clar que la polèmica no havia fet perdre nivell als Xicots. Però uns minuts després de l'actuació, dos membres de la colla i a través dels micròfons de Ràdio Vilafranca van demanar públicament al cap de colla, Fèlix Hill, una consulta entre els membres de la colla per decidir si anaven o no a Sant Fèlix.

L'endemà els Xicots actuaven a la Llacuna. Durant el viatge en autocar, el cap de colla agafà el micròfon i es negà a actuar el 30 d'agost de franc, no per diners sinó per dignitat. En arribar a la Llacuna, en una plaça propera a la de l'actuació, s'improvisà una assemblea sense convocatòria prèvia i amb tan sols una trentena de Xicots, en què es votà gairebé unànimement actuar per Sant Fèlix, ni que fos de franc. Automàticament, Fèlix Hill, el seu germà Lluís i Leopoldo García "Polo", els tres dirigents de la colla, van comunicar als presents que abandonaven la colla. Era l'inici del debacle.

Els Hill van dirigir l'actuació de la Llacuna i mai més no van tornar als Xicots. Immediatament s'escollí improvisadament un nou cap de colla. Se li demanà a una persona aliena a la polèmica, Cisco Martínez, el qual assumí les funcions a manca de cap altre candidat. Es convocà una altra assemblea per a la setmana següent per explicar a la colla la situació del moment. Es parlà de tornar a començar, i realment va ser així ja que amb els Hill i el "Polo" plegà molta més gent de la colla. Altres anunciaren que deixarien els Xicots després de la Festa Major i altres que acabarien la temporada i plegarien. En conseqüència, el bon nivell assolit es va perdre en un tres i no res.

Per Festa Major, efectivament, van actuar els tres dies, però no van passar del tres i el quatre de set. El dia 30 van gosar intentar el cinc de set, que fa llenya amb aixecadors col.locats. Després d'això, anunciaren que l'any següent no actuarien per Sant Fèlix. En l'actuació de Fires i Festes de Sant Sadurní, una setmana després, els Xicots s'hi presentaren mermats d'efectius, i hi van fer la típica actuació de castells de set, en una actuació que recordava les anteriors al 1987.

En la recta final de la temporada, els Xicots participaren en la festa d'aniversari de la societat La Principal, al Casal 2000, on van fer la torre de sis; i a Salou, al costat de la resta de colles del món casteller (21), celebraren el Mil-lenari de Catalunya amb el tres de set, el quatre de set i el pilar de cinc. Un nivell que ja no tornarien a superar en els anys succesius.

La temporada es va cloure amb la celebració del 7è aniversari de la colla. S'organitzà pel 4 de novembre un ball popular amb l'orquestra Gira-sol -en què van assistir un miler de persones-, una projecció al Casal d'una pel.lícula de World Disney per a la mainada i el tradicional dinar de germanor, aquest cop al Castell de Sant Martí, amb la presència desinteressada del grup d'havaneres vilafranquí Xaloc.

Desmotivació, desinterès, desgana. Tots aquests termes serveixen per explicar els ànims amb què s'afrontava la nova temporada. S'havia perdut un nivell de castells òptims i molts dels bons castellers de la colla. Tornaven a anar mermats d'efectius, els castells de sis tornarien a ser el pa de cada dia i els castells de set, tan sols excepcions. En tot l'any tan sols se'n van poder descarregar cinc, 2 quatre de set i 3 tres de set. No hi hagué oportunitat ni de fer massa intents més: en cinc ocasions els tres o quatre de set van quedar en intent.

El cop d'estat que s'havia produït en el si de la colla l'agost de 1989 no havia donat el seu fruit. Pretenien donar nous aires a la colla, obrir-la a la societat, fer més actes extracastellers, però castellerament parlant no va donar la recompensa esperada. Calia començar pràcticament de zero, però molta gent no estava disposada a renunciar al nivell assolit tan fàcilment i van preferir plegar.

El moment crucial, o la gota que va fer vessar el vas, es va produir al Concurs de Castells. Els Xicots s'hi presentaven després que en la passada edició aconseguissin un meritori 5è lloc. En contrast, al 1990 van acabar últims i amb tan sols un castell a la butxaca, la torre de sis. Van intentar-hi el tres de set i el quatre de set, i cap dels dos va caure, però l'enxaneta que havia coronat castells com la torre de set es va fer enrere en tots dos casos. Va començar una pluja de crítiques sobre la colla que se sumaven al desànim generalitzat. Arran d'aquella actuació, molta més gent va plegar, i si ja eren pocs, encara serien menys. La colla estava trencada.

Com dèiem, després de la desfeta del Concurs de Castells de 1990, els Xicots patiren una encara més gran fugida d'efectius, fins al punt de no poder aixecar ni tan sols castells de sis. Aquest fet va fer que la Junta decidís dedicar l'any 1991 només a assajar, perquè quan els Xicots tornessin a actuar ho fessin d'una manera digna, és a dir, amb castells de sis.

El fet de no actuar va fer que encara més gent deixés d'anar a assaig. Molts donaven la colla per morta. En alguns assajos amb prou feines eren una desena de persones que feien pilars de quatre i poms de dalt. Un panorama ben trist que feia presagiar el pitjor. De fet, no hi havia colla. Tan sols un voluntariós cap de colla, Cisco Martínez, que no va perdre mai la fe de poder tornar a aixecar la colla, va fer possible remuntar el vol i tornar els Xicots a la vida.

Efectivament, Martínez no va deixar mai de guiar els assajos, hi hagués la gent que hi hagués. A mitjan 1990, aquesta perseverança començà a donar el seu fruit, quan es produí un fet insòlit: van començar a aparèixer a l´assaig cares noves, gent jove i plena de voluntat, que no havien fet mai castells però amb ganes de fer-ne. I ja se sap que gent jove porta gresca, i gresca porta més gent jove, de manera que aquest peix que es mossega la cua fa que la colla es revitalitzi i, tot i no fer actuacions, als assajos hi va un bon nombre de gent interessada a participar. N'hi havia que havien somniat de pujar als castells, però sabien que als Castellers ho tenien cru i ara creien que als Xicots hi tindrien una oportunitat.

En aquells mesos els castells de set semblaven un somni; és clar, la majoria d'ells no havien fet ni castells de sis. Els assajos eren sempre de castells de cinc, i en molts casos amb baixos i segons agafats. Començaren a tornar alguns dels que havien plegat, concretament els que havien agafat la direcció de la colla després de la marxa dels Hill.

Passada la Festa Major, la Junta va decidir agafar una sortida a veure què passava. Així, el 10 d'octubre els Xicots es desplaçaren a Vilanova, en la diada de la Jove de Vilanova, i hi descarregaren el quatre de sis al segon intent, el tres de sis i el pilar de quatre. Els Xicots havien renascut de les seves pròpies cendres.

Un mes després, els Xicots editaven el primer número de la seva pròpia revista, Castells Vermells, un facsímil de distribució interna que en els successius anys aniria sortint entre una i tres vegades l'any.

El 1992 va començar amb la mateixa tònica. No s'havien parat els assajos en tot l'hivern. Continuava entrant gent nova i també en tornava algun d'antic. La gran prova de foc dels Xicots va ser l'actuació de Fires de Maig, en què s'havien de tornar a intentar castells de set. Era el ser o no ser. Si els feien, la colla continuava endavant. Si no es podien aconseguir, s'obriria un interrogant sobre la seva continuïtat. Era difícil; els assajos no demostraven que hi hagués capacitat per fer-los. Però el que són les coses, més per ganes que per tècnica, arriben Fires descarreguen la torre de sis, carreguen el tres de set i carreguen el quatre de set. El miracle s'havia produït, s'havien fet dos castells de set. Els Xicots de Vilafranca tornaven a ser una colla castellera.

Per celebrar-lo, un bon nombre dels efectius de la colla va anar a Montserrat a peu, com havien promès que farien si es feien els castells de set. Hi havia molt bon ambient, i això era el que aguantava la colla com a tal. Però si un fet va ser cabdal per al ressorgiment dels Xicots va ser la invitació a participar en la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona. Desenes de persones es van apuntar als Xicots per anar a l'acte. Molts només ho van fer per això i després no se'ls tornaria a veure mai més, però també n'hi van haver bastants a qui els va agradar fer castells, van sintonitzar amb l'ambient de la colla i s'hi van quedar.

L'organització havia demanat que les colles hi fessin un castell de set, amb la seguretat que no caigués. Els Xicots per si sols no ho podien garantir, de manera que van ajuntar-se amb els recentment creats Castellers de Cornellà, amb camisa lila, i després de diversos assajos conjunts, van decidir fer el quatre de set. Els baixos eren dos dels Xicots i dos dels de Cornellà; els segons, tots vermells; els terços, dos de cada; els quarts, tots liles; un dos de cada color, la cassoleta de Cornellà i l'enxaneta de Vilafranca. Els Castellers de Cornellà eren nous i no havien fet mai cap castell de set, però eren més de 200. Els Xicots eren pocs, però els que pujaven sabien el que era fer castells de set. Es van fer dos assajos a l'estadi Olímpic. Al primer els nervis van trair i el castell quedà en intent. Al segon el van descarregar, i el dia de la cerimònia també.

A banda d'aquest dia, al llarg de tot l'any els Xicots només van ser capaços de fer castells de sis, a excepció dels dos dies de la Festa Major, que van fer una actuació idèntica: tres de set, torre de sis i quatre de sis amb agulla descarregats. Com que no podien garantir castells de set, els Xicots van renunciar a participar en el Concurs de Castells, però en canvi, atès que era el 10è aniversari de la colla, excepcionalment en els actes de la diada hi van incloure una actuació castellera. Va ser l'11 d'octubre, però els castells es van haver de suspendre perquè a mig bastir el primer castell, un tres de set dels Xicots, va començar a ploure a bots i a barrals, i el castell es va desmuntar amb cassoleta col.locada. Com a acte principal, destacà una xerrada sobre el paper de la dona en el món casteller, així com la participació al febrer en la rua de Carnaval de Vilafranca, amb una carrossa que representava un pastís amb el número 10 al capdamunt, i els comparsers vestits de pastissers.

El balanç de l'any era positiu, perquè s'havien recuperat el tres i el quatre de set i, a més, tan sols s'havia fet llenya en una sola ocasió, per Fires de Maig.

L'any 1993 havia de ser el de la consolidació dels castells de set, però no va ser així. Va ser encara més migrat que l'any anterior. Els castells de set es començaven a convertir en una obsessió. La colla no augmentava en nombre de castellers; hi entrava molta gent nova, però la rotació era molt gran.

Van actuar per primera vegada a les Festes de Sant Raimon, el 17 de gener, a Vilafranca, amb la consecució d'un cinc de sis (l'any anterior no se n'havia fet cap) i dos intents desmuntats de tres de set. Per Fires de Maig el tres de set es va carregar, però el quatre de set quedà en intent desmuntat. Una setmana després es tornava a intentar el tres de set a Montcada i Reixach. Era el primer intent de castell de set fora de la vila, però va fer llenya abans de coronar-se.

Ja no hi haurien més intents fins a la Festa Major. Només castells de sis i dos intents de pilar de cinc que no van arribar a bon port. Per la Festa Major, el dia 29 es carregà el tres de set i s'intentà en dues ocasions el quatre de set. El 31 es descarregava l'únic castell de set de l'any, el tres de set, i també es feia un intent de quatre de set. L'11 de setembre els Xicots carregaven el pilar de cinc a Santa Fe, i quinze dies després, a Cornellà, carregaven una altra vegada el tres de set i el pilar de cinc. Per acabar l'any, l'11 de novembre els Xicots participaren en la Festa del Vi Novell: van actuar al Palau de la Generalitat, i es va fer una foto de colla al pati dels Tarongers.
En resum, va ser un any de desencís, en què molta de la gent antiga de la colla va plegar i bastants es van passar als Castellers de Vilafranca, curiosament els que sempre els havien criticat més durament.

L'any 1994 van començar a canviar les coses. Havien passat dos anys d'aprenentatge. La renovació de castellers havia estat constant, la qual cosa dificultava que hi hagués un cos estable de colla. Però molts dels joves que van entrar al 1991 i 1992 encara continuaven. Durant aquells anys la continuïtat de la colla sempre havia penjat d'un fil molt prim. Però al 1994 s'apujà una mica el nivell i començà a veure's una colla amb una mica més de cara i ulls.

Per Sant Raimon, al gener, van coronar un polèmic i matiner tres de set. Per Fires el van descarregar, encara que no va ser fins al tercer intent i després d'haver intentat també el quatre de set. L'1 de juliol van poder descarregar a assaig tot sencer el pilar de cinc, el primer que feien en quatre anys, però l'endemà, a l´actuació es quedà en intent, amb tanta mala sort que l'enxaneta es trencà una cama i ja no va poder fer més castells en el que quedava d'any. Ja no el tornarien a provar fins a l'any següent.
L'11 de juliol, l'actuació més llunyana, als Sanfermines de Pamplona. Va ser una actuació d'aquelles que fa colla, no pels castells que s'hi assolirien (una torre de sis com a construcció més destacada) sinó pel fet de desplaçar-se lluny i, justament, en aquella magnífica festa.

Al llarg de l'estiu els Xicots van bastir molts tresos i quatres de sis nets, i la vigília de la Festa Major, el 28 d'agost, van actuar a Santa Oliva, en una diada que seria cabdal. El cap de colla estava conveçut de les possibilitats de la colla i, per treure pressió per Festa Major, va decidir tirar el quatre de set. Era una aposta arriscada, perquè una llenya en un castell que no completaven des de 1990 podia condicionar les actuacions més importants de l'any; però hi estava ben decidit. Van fer un primer intent -amb una dona a segons- que es desmuntà. Lluny de rendir-se, els Xicots hi van tornar amb el quatre de set, i a la segona va la vençuda; amb molt de patiment aconseguiren completar-lo. L'endemà el van tornar a descarregar, igual com vam fer amb el tres de set, i el dia 31 van repetir l'actuació del 29, encara que el tres només va ser carregat. L'11 de setembre tornaven a descarregar el quatre de set a Cornellà, però el tres quedava en intent.

Després d'aquesta bona ratxa, enguany sí que els Xicots es van veure amb cor d'actuar al Concurs, i van repetir-hi l'actuació del 29 d'agost, el màxim de les seves possibilitats, descarregant-hi tres de set, el quatre de set i torre de sis. Finalment, l'any es va acabar amb tres pilars de cinc carregats -encara que tots ells a assaig-, i amb una actuació que feia molta il.lusió: el 20 de novembre els Xicots actuaren per primera vegada en la seva històrica a la plaça Vella del Vendrell, una plaça restringida a la majoria de colles. Era, doncs, una actuació que tenia un significat especial. I va ser especial no només per aquest factor sentimental. En aquella diada de Sant Zacaries, als Xicots els mancava un segon, i casualment hi havia a la plaça el qui havia estat terç dels pilars de sis i de les torres de set d'èpoques més glorioses. Els dirigents de la colla no van dubtar a demanar-li ajut, es va posar una camisa, i va participar a segons en un quatre de set descarregat, en un intent de tres de set i en un tres de set carregat. Tan sols pujar un dia i a Juan Marcianes "Juanillo" ja li havien tornat les ganes de fer castells. Amb ell a la colla, els Xicots farien un enorme pas endavant.

L'any va començar amb l'actuació fora de temps de Sant Raimon, el 15 de gener. L'objectiu dels Xicots, ara amb Juan Marcianes a la colla, era descarregar el pilar de cinc. I el van descarregar. Va ser el primer d'un total de 32 que acabarien completant al llarg de 1995.

Des dels primers assajos de l'any també s'incorporà a la colla Vicente Marcianes, germà de "Juanillo". Eren un tàndem de castellers de soca-rel, de tota la vida. I tan sols amb dues peces, els Xicots van fer un canvi radical. Per Fires de Maig realitzaren amb una seguretat inusitada el quatre de set, el tres de set, la torre de sis i el pilar de cinc, actuació que repetiren 15 dies després. De seguida van plantejar-se fer el quatre de set amb agulla, però no hi havia prevista cap actuació important fins a la Festa Major, de manera que decideixen fer la diada al juny, el cap de setmana abans de Sant Joan, trencant amb la tradició de no fer castells per la diada. Abans de la diada, però, els Xicots passarien un cap de setmana a Nîmes (dies 1 i 2 de juny), on van participar en la Feria de Pentecôte. Hi van fer diverses actuacions pels carrers de la ciutat, essent la més destacada la que va tenir lloc a l'interior d'una plaça de toros de Les Arènes plena a vessar: quatre de sis net, tres de sis, torre de sis i pilar de cinc.

La diada va tenir lloc al davant del monument als Castellers de la plaça Jaume I, ja que la plaça de la Vila estava en obres. No despertà gaire expectació, però els Xicots van fer-hi un gran paper ja que van completar-hi el quatre de set amb agulla, i sense patiments. Al llarg de l'estiu, moltes actuacions, castells de set sovint i fins i tot en alguna ocasió actuant en solitari (a Blanes i a Tordera), cosa que demostrava la seguretat que s'havia agafat amb els tres i quatre de set, i que continuava en augment el nombre de xicots i xicotes.

Aquell estiu es van preparar dos castells-estrella per a la Festa Major: la torre de set i el pilar de sis. La torre de set s'havia assajat a consciència i s'havia arribat a fer alguna torre de sis gairebé neta, de manera que se li veien possibilitats per carregar-la. Pel que fa al pilar, es va assajar al pati de la casa d'un membre de la colla, cada dia durant dos mesos. Una setmana abans de la Festa Major es va arribar a carregar el pilar de cinc net en un assaig.

Va arribar el dia de la festa i hi havia el dubte de quin dels dos castells tirar primer. La torre de set es veia més clara que el pilar de sis, però hi havia moltes possibilitats que caigués i, en conseqüència, que no es pogués provar un pilar assajat a diari. De manera que el dia 29 van optar per tirar el pilar de sis en segona ronda. Va quedar en intent. Va caure molt d'hora, fruit dels nervis, i amb tanta mala fortuna que el quart es lesionà i, com que també pujava a la torre, els Xicots es van quedar sense poder-la intentar. El dia 31, com a castell més important, van carregar el quatre de set amb agulla; un castell en què al terç del pilar li baixaren els pantalons en davallar l'enxaneta de l'espadat, per apujar-se´ls qual es deixà anar per apujar-se'ls i llavors va fer llenya el pilar.

Aquell any, els dies 1 i 2 de setembre, els Xicots es van desplaçar a Castalla (Alacant) per participar en una cercavila de la festa dels Moros i Cristians. El castell més important va ser el pilar de cinc, però sobretot la sortidava destacar pel bon ambient que portaven aquests tipus d'actuacions llunyanes.

Abans d'acabar l'any encara hi hagueren diverses actuacions importants: el 8 d'octubre a Gelida, en la 2a Trobada de colles del Gran Penedès, on els Vermells tornaren a completar el quatre de set amb agulla i una torre de sis semineta. I dues actuacions més al Vendrell: el 3 de desembre en la diada dels Nens, i el 8 de desembre en la de la Nova. El primer dels dies, en tercera ronda i per sorpresa ja que faltava la cassoleta titular, el cap de colla decideix tirar la torre de set. Va pujar perfecta, bé de mides, compensada, però la cassoleta es va fer enrere a mig pujar -el tres de set de segona ronda havia fet llenya quan es descarregava- i la torre es va desmuntar amb dosos col.locats. El dia 8, l'objectiu era clar: la torre de set. Es tirà en segona ronda, no va ser d'una execució tan brillant com cinc dies enrere, però es va poder carregar bé i just després de fer l'aleta es trencà per baix. L'alegria que es va desbordar fou de les que fan història. Va ser la millor manera d'acabar una excel.lent temporada de remuntada.

L'any va començar molt bé per als Xicots. Van trobar un local social. Es tractava d'una nau que havia servit temps enrere de taller de vehicles, i que es trobava al carrer Sant Raimon de Penyafort, número 7. Tenia uns 280 m2, amb dues ales paral.leles. La van llogar i al bell mig d'una de les ales hi van aixecar una cúpula per fer-hi els castells. A l'altra ala hi van instal.lar el bar, taules, cadires, billar, futbolí, televisió... Tenir un local havia estat sempre una prioritat per a la colla, però mai n'havien trobat cap que s'adigués a les necessitats d'una colla castellera. Tenir un local era el primer pas per poder créixer. Era un lloc d'assaig cobert, un punt de trobada, un espai comú on passar-hi el temps, on fer-hi activitats...

Després de l'èxit de la torre de set, i més ara amb el local, els Xicots volien menjar-se el món. Van començar l'any forts, però van anar de més a menys. Quinze dies abans de Fires de Maig van fer els primers tres i quatre de set a Can Cartró. Per Fires van arrencar de quatre de set amb agulla, descarregat sense problemes. Després d'un tres de set, en tercera ronda van anar per la torre de set, i tot i que la construcció va pujar ferm, la cassoleta no va poder pujar i van desmuntar-la amb dosos col.locats. Era el millor inici de temporada dels Xicots.
Una setmana després feien el cinc de sis mig agafat davant del Castell d'Olèrdola, i el 16 de juny, per la diada, descarregaven tant el quatre amb agulla com el cinc de set. Era el tercer cinc de set de la història dels Xicots, aconseguit 8 anys després de l'últim i amb una seguretat envejable. Van voler acabar amb la torre de set, però quedà en intent.

Després d'aquesta esperançadora actuació, semblava que la línia ascendent era imparable, però de cop i volta van començar a plegar peces clau del tronc dels castells, de manera que es va perdre en un tres i no res el nivell assolit. Per fer tres i quatre de set els Xicots anaven sobrats. Cada vegada els feien més sovint, fins i tot en actuacions en solitari si el públic hi col.laborava. És un exemple el quatre de set que van descarregar el 17 d'agost a Màlaga, dins el marc del Festival Internacional de Folklore. Aquesta fou una sortida de tres dies excel.lent per unir encara més la colla.
Per Festa Major, al 1996 només van poder actuar un sol dia, ja que el 29 es va suspendre l'actuació perquè plovia. S'ho jugaven tot, doncs, a una carta. Hi havia molts nervis. El cinc de set s'havia perdut, de manera que la idea era fer primer el quatre amb agulla, considerat castell segur, i després anar a buscar la torre de set. Però no hi hagué sort ni amb el quatre de set amb agulla, que va quedar en intent els dos cops que el van provar, ni amb la torre de set, que va fer llenya quan l'anxaneta acabava de remuntar la cassoleta i no li faltava ni un segon per coronar la construcció. A la nit, a la processó, tot eren caps cots i molta gent no s'hi va presentar. L'actuació del Concurs, doncs, es presentava com una revàlida.

El 6 d'octubre tingué lloc una nova edició del Concurs de Castells. Per primera vegada es va limitar el nombre de colles a 18 per manca de més espai, i els Xicots van ser la darrera colla convidada gràcies a la torre de set de l'any passat i al cinc de set del juny. Tot i que hi havia colles que havien fet els mateixos mèrits per anar al Concurs, el Patronat es va decantar per escollir els Xicots, per raons històriques. En principi, totes les colles tenien un nivell superior, per tant, les aspiracions dels Xicots passaven per aconseguir els castells que intentessin, però optant només a un dels darrers llocs de la classificació.

En primera ronda van descarregar sobradament el quatre de set amb agulla, recuperant-se així del mal tràngol de la Festa Major. En segona ronda no hi va haver sort amb el cinc de set. Era un castell molt canviat respecte del que havien fet al juny, més lleuger i inestable, i abans de carregar-se va fer llenya en la primera sotregada, molts encara no s'expliquen per què. Tot seguit van fer el tres de set i dos intents desesperats de torre de set, que no comptaven ni amb la confiança dels mateixos que la intentaven. El resultat: van quedar últims.

El fet de quedar últims, i els Castellers de Vilafranca primers, va ser motiu de mofa per part de part del món casteller i de sectors afins als Verds, fet que va afectar molt la colla. A més, alguns dels que pujaven sempre van plegar, i per Vilafranca va començar a córrer l'infundat rumor que els Xicots plegaven. La Junta de la colla ho va desmentir amb una carta publicada al setmanari El 3 de Vuit, i es va decidir acabar la temporada el més dignament possible, sense agafar més sortides de les ja compromeses. Fins a finals d'any van actuar a Manresa, Reus i el Vendrell, fent-hi arreu el tres i el quatre de set.

En l'assemblea de finals de temporada, s'escollí una nova candidatura per dirigir la colla, amb Juan Marcianes "Juanillo" de cap de colla.

La Junta entrant es va plantejar el 1997 com un any de transició. Certament, la colla estava tocada després del Concurs de 1996. Anaven una altra vegada curts de gent, de manera que l'objectiu inicial era anar fent els tres i el quatre de set al llarg de l'any, i a finals de temporada poder intentar el quatre de set amb agulla i, si es posava bé, la torre de set.

Efectivament, castellerament parlant fins a la Festa Major no van passar del tres i el quatre de set. La clàssica actuació de castells de set la van repetir molts cops. D'aquell estiu carregat d'actuacions -van acabar l'any havent realitzat 36 actuacions- en destaca una a Alacant, la nit de Sant Joan, en la Festa del Foc.
Per la Festa Major, el dia 29 els Xicots optaren per una tripleta de castells conservadora, tres i quatre de set, torre de sis i pilar de cinc. La pólvora no es volia cremar fins al dia 31. Van optar per una arrencada arriscada: sortir de cinc de set. La tècnica hi confiava més que en el quatre amb agulla, i van anar a per totes. El van descarregant provocant una gran eufòria en el si de la colla, que recuperava el castell 14 mesos després. En segona ronda van descarregar també el quatre de set amb agulla i per acabar-ho d'arrodonir, es decidí acabar la festa en pau i no arriscar innecessàriament amb una torre de set que no tenien, completant l'actuació amb un tres de set. Al vespre, a la processó, molts xicots i xicotes duien pintat amb vermell al front el "5/7".

Després de la Festa Major, l'activitat castellera davallà i els Xicots es van centrar en la celebració dels actes del 15è aniversari. La majoria d'actes es van concentrar entorn del llarg pont de l'11 de setembre, però abans ja s'havia fet alguna cosa. Per Sant Jordi, els Xicots van posar una parada de roses a la rambla de Sant Francesc, i per Fires de Maig van disposar d'un estand al recinte firal.

Ja al setembre, el dia 10 a la nit, a la plaça Milà i Fontanals, on havien assajat molts anys, van organitzar-hi un ball popular amb l'orquestra Matiz, amb una gran concurrència de gent. L'endemà l´11 de setembre, els Xicots van fer una cercavila des del local fins a la Biblioteca Torras i Bages, tot recordant la cercavila amb què la colla va donar-se a conèixer l'11 de setembre de 1982. Davant la biblioteca hi van completar la torre de sis, com 15 anys enrere. Dissabte a la tarda el local dels Xicots va acollir un espectacle infantil a càrrec del grup "Sik, Plak & Tum", amb xocolatada final per a tota la mainada. El darrer dels actes va ser diumenge, 14 de setembre, quan van portar al Teatre Cal Bolet l'Elenc Artístic dels Tirallongues de Manresa, que van representar l'obra "Lo Tres de Nou", escrita a principis de segle pel vallenc Raimon Casas i Pedrerol.

Tornant als castells, la seguretat amb què s'havien bastit els castells per Festa Major va fer plantejar a la colla la possibilitat de fer el quatre de vuit. Havien decidit passar els actes de la diada castellera al 25 d'octubre, un dissabte al vespre, i assajaren amb insistència el carro gros i la torre de set per tirar-los per la diada. Aconseguir el quatre de vuit hauria estat la cirereta d'un gran 15è aniversari.

A primers d'octubre carregaren a Gavà un quatre de set net que van haver d'agafar tot just carregat, i van completar la torre de sis neta. Per la diada, després d'un altre magnífic cinc de set, van intentar per dos cops el quatre de vuit, però en ambdues ocasions i amb quints col.locats, la canalla es va fer enrere. Van deixar la torre de set per a un altre any. Abans de l'actuació, el grup vilafranquí "Xaloc" va oferir una cantada d'havaneres a la plaça de la Vila.

El darrer acte d'aniversari va tenir lloc el 7 de novembre. Era un divendres i feia 10 anys justos de la consecució del primer pilar de sis. Van fer un assaig especial amb camisa a l'interior del local, en què hi van ser convidats els ex-xicots. En acabar la canalla de la colla va descobrir una placa commemorativa a l'espadat de sis, obra realitzada per la xicota i artista Lourdes Ràfols.

El 1998 va ser l'any de l'eclosió xicotera. La tècnica de la colla havia planificat l'any amb la intenció de començar la temporada forts, per arribar a la Festa Major amb un bagatge superior que un any enrere i tirar el quatre de vuit amb més garanties per Festa Major o per la diada, quan estigués a punt. Per Fires de Maig van decidir intentar el cinc de set després d'un tres de set inicial, però el primer castell només es va carregar i van aparcar els castells superiors per a properes ocasions. Van començar l'any amb aquest tres carregat i diversos intents desmuntats de tres i de quatre de set. Però a finals de juny, a Figueres i al costat de dues colles, van anar a per totes i van sortir exitosos d'una diada en què van descarregar el cinc, el quatre amb agulla i el tres de set, la mateixa actuació de Festa Major de feia un any.

Al llarg de l'estiu van fer infinitat de tres i quatre de set, fins i tot a Millars, a la Catalunya Nord, on van ser convidats pels Castellers del Riberal. D'aquesta emblemàtica sortida, va néixer una bona amistat entre les dues colles. De l'estiu, però, el més important van ser els assajos de quatre de vuit. En infinitat d'ocasions es va fer a assaig el quatre de set net fins a dosos. Una setmana abans de la Festa Major van carregar i descarregar el quatre de set net a Torrelles, i en dues ocasions la torre de sis neta. Tot estava servit per a la gran diada.

El 29 d'agost era el gran dia. Res d'esperar-se al 31. En primera ronda van descarregar un segur cinc de set. En segona ronda era l'hora de la veritat. Era un moment decisiu. El pas als castells de vuit. Els nervis a flor de pell. El castell més important en l'actuació més important de l'any, i en una plaça plena de gom a gom. Un quart de quatre de la tarda. El quatre es va agafar bé i a la primera, fins i tot millor que en qualsevol assaig. Va pujar ferm, tranquil, compensat, acompassat. Es van col.locar dosos i sense rebrincades. S'estava muntant un carro gros amb mestratge. L'alegria es va desbordar en l'instant en què l'anxaneta va fer l'aleta vermella més alta, més esbelta, més elegant, apuntant al cel, al sol, a la glòria. La plaça va ovacionar els Xicots com mai. El pom de dalt es va despenjar just després de coronar la construcció, però el més important estava fet. Els Xicots eren nova colla de vuit.
La ressaca del quatre de vuit va durar setmanes, mesos. Ben mirat, un castell de vuit bé prou que s'ho valia. Per la diada es va descartar el quatre de vuit i es van concentrar tots els esforços en la torre de set, que s'havia hagut de deixar aparcada per la llenya del carro gros. Uns dies abans de la diada, els Xicots van obsequiar Fèlix Hill, Lluís Hill i la vídua de Joan Sol, els tres fundadors de la colla, amb sengles quadres del quatre de vuit, en un acte al qual van donar caliu una seixantena de xicots i ex-xicots. Els impulsors de la colla havien fundat els Xicots amb la intenció que a la vila hi haguessin dues colles de vuit. El seu somni s'havia fet realitat i aprofitant-ho, de retruc, els Xicots, com a colla, es volien reconciliar amb els Hill per la seva dissortada marxa de la colla, nou anys enrere. Va ser un acte molt emotiu.

Pel que fa a la diada, d'entrada van descarregar-hi el tercer cinc de set de l'any, i en segona ronda van coronar la torre de set, tres anys després. Va ser un castell llarguíssim, etern, en què la cassoleta va trigar mig minut a remuntar el pis de quarts. El van carregar "in extremis" i va fer llenya en el descens per cansament. Va destacar en la diada la participació d'uns Minyons de Terrassa motivats, que van descarregar el tres de nou amb folre, el quatre de vuit amb agulla, el cinc de vuit i van carregar el pilar de sis.

Després de la diada, l'objectiu era clar: descarregar la torre de set. I va ser així un mes després, el 15 de novembre a Gelida, en la diada dels Vailets. Els Xicots van completar-hi la primera torre de set del seu historial, en el més perfecte colofó a una temporada sensacional. Lamentablement, el 6 de desembre no van tenir sort en la nova temptativa de torre de set que van fer a la plaça Vella del Vendrell. Tanmateix, la temporada havia estat excepcional, i el que també era molt important, després de la Festa Major es va notar un increment considerable del nombre d'efectius a les sortides. Al final de l'any s'havien realitzat un total de 45 actuacions. Una bogeria.

Si l'any 1998 havia estat el de l'eclosió xicotera, el 1999 va ser encara més excepcional en tots els sentits. Es van fer castells, es va fer colla i el món casteller es va sorprendre dels castells que van fer els Xicots durant aquest any, i la seguretat amb què van bastir-los. Al 1999 els Xicots de Vilafranca van deixar de ser els germans pobres de la colla gran de Vilafranca, van deixar de ser una colla més d'entre la munió que formen el panorama casteller actual: tenia un passat, un present i també se li veia futur.

Els castells aconseguits ho diuen tot: 5 quatres de vuit descarregats, 7 torres de set descarregades i 2 carregades. A més, van fer els dos primers intents de tres de vuit i a final de temporada van començar a assajar folres de cara a la torre de vuit folrada. El plantejament a principis d'any era consolidar el que s'havia aconseguit un any enrere i descarregar el quatre de vuit. Però ben aviat aquest plànning de temporada va quedar superat i es va haver de refer el planteig, amb nous objectius, amb nous horitzons.

Anem a pams. Al mes d'abril, els Xicots fan la presentació d'aquesta pàgina web que esteu llegint, en la qual hi ha col.laborat bona part de la colla, i que ha estat possible gràcies a la gentilesa de l'empresa Impacte i del dissenyador gràfic Josep Lluís Pardo. Paral.lelament, a finals de mes els Xicots trenquen esquemes i orquestren una campanya de publicitat continuada durant 3 setmanes en els mitjans de comunicació comarcals, amb els objectius d'incrementar el nombre de castellers i que el nom dels Xicots soni amb força. La campanya va ser molt original. D'entrada, anuncis a la premsa on només es podia llegir "A Vilafranca, tu pots triar el teu color: Atreveix-te". Ningú sabia qui hi havia darrere de l'enigmàtic anunci. La setmana següent es dóna a conèixer públicament la campanya, que ressona per tot Vilafranca. Però una campanya sense bons castells no porta enlloc, havia d'anar acompanyada d'una bona actuació de Fires de Maig; i els Xicots no van decebre. Van demostrar que hi havia la continuitat assegurada respecte la temporada anterior en fer la seva millor actuació de Fires: el cinc i el quatre de set amb agulla descarregats, i torre de set carregada.

Després d'aquest bon inici, els objectius eren clars: el quatre de vuit i descarregar la torre de set. I van arribar per aquest ordre. El 26 de juny, un dissabte a la tarda, els Xicots es desplacen a Sant Cugat i gairebé per sorpresa descarreguen el quatre de vuit, el seu primer carro gros. L'havien estat assajant amb insensitat, i la colla, que de mica en mica anava creixent en nombre de gent, s'adonava que el tenia a l'abast. Però enlloc es va anunciar que l'intentarien a Sant Cugat. I menys que ho farien en primera ronda. Tant és així que quan s'estava muntant el rotllo, bona part dels mateixos castellers es preguntaven quin castell anaven a provar. Va ser una tàctica que certament treia nervis a la colla, i va funcionar. El van descarregar com si d'una colla veterana es tractés, molt segur, sorprenent als mateixos castellers. Ara sí que els Xicots de Vilafranca s'havien convertit en colla de vuit amb totes les de la llei.

Després de Sant Cugat, va venir un estiu farcit d'actuacions, sempre amb castells de set. Els de la camisa vermella van poder fer realitat la voluntat de fer castells de set en cada actuació. A partir de l'agost, van començar a descarregar cincs de set i quatres de set amb agulla com mai ho havien fet. Si el normal era acabar l'any amb dos o tres de cada, al 1999 en van fer 11 de cada, tots descarregats. L'1 d'agost a la Llacuna, plaça històrica per als Xicots, van tornar a carregar la torre de set i van completar un tres de set seminet que era la primera prova a plaça de tres de vuit.

Una actuació clau va ser la del 14 d'agost a Bellvei, un altre dissabte: hi van descarregar el seu segon quatre de vuit, el primer que feien al Penedès, i també van descarregar la torre de set, la primera de l'any després de dues només coronades. Una torre de set que van haver de muntar amb dues agulles i les crosses per fora, un sistema gens ortodox però efectiu com demostra el fet que acabarien l'any encadenant-ne 7 de consecutives. Arribats a la festa major, el 29 d'agost, els Xicots ho donen per tot aconseguir la seva millor actuació: descarreguen els seus primers quatre de vuit i torre de set en pròpia plaça i fan el seu primer intent de tres de vuit, que desmunten a punt d'entrar dosos. Acaben amb el cinc de set i dos pilars de cinc, la seva millor actuació. Aquesta tripleta de castells la repetirien encara dos cops més, per la diada a l'octubre i a Terrassa al novembre.

A destacar el primer intent de tres de vuit, que si no arribà a bon port en bona part es deu al fet que bona part de la mateixa colla encara no es creia el que estava intentant. Després de la festa major, la seguretat amb què s'estaven fent torres de set va fer plantejar a la tècnica l'assaig dels primers folres. Va ser al setembre: d'uns primers assajos experimentals, es va anar millorant en la tècnica dels folres, encara que sempre els van provar mancats de gent. El divendres abans de la diada, els Xicots van fer un assaig popular a la plaça Milà i Fontanals que és el més multitudinari fet mai per la colla. Van fer-hi un quatre de vuit fins a dosos que el podien haver bastit sencer, i un tres de vuit perfecte a punt d'entrar dosos. A més, van col.locar quints en la torre de vuit folrada. El tres de vuit que van intentar dos dies després a plaça no pujaria tan fi com a l'assaig i es quedaria a només dues passes de coronar-se. Tot i la llenya, es van refer amb la torre de set i el cinc de set, aparcant la torre de vuit folrada.

Per 6è any actuaren també a la històrica plaça Vella del Vendrell, on no tindrien sort amb el quatre de vuit, que desmuntarien dues vegades per indecisió de la canalla. Tanmateix, hi van completar, cinc, torre i quatre de set amb agulla. A finals de temporada encara farien el 5è carro gros a Terrassa, amb 5 meritoris canvis al tronc. La continuitat està garantida. Dos fets cal citar encara d'aquesta temporada. De primer, la colla va agafar com a patrona la Mare de Déu del Roser, per diverses raons: 1) per la proximitat de la festivitat (7 d'octubre) amb les dates en què els Xicots feien darrerament la diada (primers d'octubre); 2) pel fet que la basílica de Santa Maria té una imatge de la Mare de Déu del Roser, que és l'única que se salvà de l'incendi de l'any 1934; i 3) perquè al segle passat hi havia a Vilafranca la Confraria del Roser, que contractava una de les colles dels Xiquets de Valls, la qual rivalitzava amb l'altra confraria de Vilafranca que contractava l'altra colla castellera de Valls.

El segon fet és la producció d'un programa radiofònic. El van titular "Sense Folre", era setmanal, durava una hora i es retransmetia a través de les ones de Canal 20 Ràdio Olèrdola; se'n van fer 25 programes, amb repàs i agenda de les actuacions castelleres, reportatges, entrevistes, comentari desenfadat sobre el tractament dels castells als mitjans de comunicació i una tertúlia setmanal amb convidats d'arreu del món casteller.

Quin any, quin any!!! Excepcional com no n'hi ha, amb una autèntica pluja de rècords per part de la colla. Fins a tres castells nous es van anotar els Xicots en l'any del canvi de segle: el tres de set aixecat per sota, el tres de vuit carregat i, el més important, el primer castell folrat, la torre de vuit amb folre. Semblava realment un miracle.

Al 2000 els Xicots van passar per tres etapes: un inici fulgurant, amb la consecució del quatre de vuit per Fires de Maig; una etapa d'estancament al llarg dels mesos de juny, juliol i fins a la festa major; durant aquest període es van posar a assaig les bases d'un final de temporada apoteòsic, on van assolir les seves màximes fites.

Els vermells van començar l'any de manera immillorable, completant el quatre de set amb agulla ja per les festes de Sant Raimon, el 16 de gener. També van fer castells de set al febrer a la festa de la Bicicleta Basca, celebrada a Sant Sebastià. Però el més destacat de principis d'any és la decisió assembleària de canviar de local social. Els Xicots van acordar abandonar el local del carrer Sant Raimon de Penyafort i traslladar-se a la plaça Milà i Fontanals, concretament on hi havia l'antic "xatarrero" de cal Requena. L'espai, més cèntric, els permetia l'obertura diària d'un bar, disposant d'un espai de trobada sempre obert i, a més, coincidia amb la plaça on la colla havia nascut 18 anys enrere. L'espai d'assaig seria més petit, però en cas de necessitat, hi havia la plaça just al davant. Certament, era una aposta de futur.

Per adequar el local, van haver d'afrontar una forta inversió que s'havia de fer via crèdit; d'avaladors no en van faltar. El trasllat es va fer a la primavera i les obres, que van durar cinc mesos, van anar a càrrec dels mateixos membres de la colla, en hores lliures d'entre setmana i del cap de setmana. Aquest fet insòlit va estrènyer molt els vincles d'amistat entre la quarantena de persones que hi van treballar. A més de fer local, es va fer colla. També a les primeries d'any, es va fundar amb NIF propi l'Associació d'Amics dels Xicots, amb els objectius de donar a conèixer l'activitat de la colla, organitzar actes de promoció i donar suport econòmic per als casos que no contempli l'assegurança.

Quant a castells, l'inici de temporada van ser realment espectacular. Al març, mes en què tradicional s'inicien els assajos, els Xicots van muntar els primers folres de l'any, i per Fires de Maig van poder descarregar amb autoritat el quatre de vuit. Paral.lelament a la demostració del bon estat de forma, obrien un debat a la vila en què demanaven actuar al costat de les colles grans en la diada de Sant Fèlix.

Però aquesta arrencada d'any no va tenir continuitat. A primers de juny ensopegaven amb el quatre de vuit al Vendrell, cosa que els va condicionar l'evolució dels successius mesos. Aquella llenya va suposar l'estancament de la colla, que no tornaria a intentar i assolir el carro gros fins a la festa major local, el 29 d'agost. Al llarg del període canicular els vermells va bastir infinitat de castells de set; la feina que feien a assaig no es traduïa a plaça, però tindria el seu premi en el darrer tram de l'any. Això a banda, el quintet administrador de la festa major de Vilafranca anunciava que els Xicots no actuarien per Sant Fèlix. Els vermells reaccionaren fent públic que mai més tornarien a demanar d'actuar: quan es creguin preparats i amb nivell suficient per participar-hi, ho faran sense demanar permís. La polèmica estava oberta.

A mitjans mes d'agost començà la recuperació de la colla. Abans de la festa major de Vilafranca van completar amb seguretat les dues primeres torres de set de l'any (a Bellvei i a Castellbisbal). El 25 d'agost inauguraven el local, que prenia el nom de Cal Noi-Noi, al.ludint al nom amb què es coneixia popularment a principis de segle la taverna del Museu de Vilafranca, que fou nucli dinamitzador de la vida castellera a la vila. La inauguració, amb parlaments, descobriment de placa per part de l'alcalde, traca a la plaça, assaig popular amb camisa a la plaça i ball, van ser tot un èxit d'assistència.

El 29 d'agost, després de completar torre de set i quatre de vuit, els Xicots van fer els dos primers intents de tres de set aixecat per sota de la seva història. Els nervis els van trair i van caure molt aviat, així que acabaren amb el cinc de set, igualant la seva millor actuació. El dia 31, després de completar una nova torre de set, hi tornaren amb el tres de set per sota, que aquesta vegada sí van poder aixecar del tot, carregar i descarregar. Amb aquestes dues actuacions, la segona colla de Vilafranca feia un primer pas endavant i marcava l'inici d'una progressió constant que fins a finals d'any seria imparable.

Així, a finals de setembre van plantar a Vallirana el tercer quatre de vuit i el segon tres de set per sota; i arribaren al Concurs de Tarragona (8 d'octubre) amb un programa complet de castells de vuit. Van plantejar l'actuació de menys a més. Van sortir de torre de set, que completaren amb problemes. De segon castell bastiren el quart quatre de vuit de l'any. En aquest punt, els Xicots ja havien complert. Ara anaven a superar-se; i ho van fer per dues ocasions: primer carregant el tres de vuit i després carregant la torre de vuit amb folre.

El tres de vuit va fer llenya quan tota la canalla ja havia sortit i quan ja el veien descarregat. La confiança que tenien en completar-lo era tal, que pràcticament ni tan sols el van celebrar. I és que l'ambició era gran i, lluny de conformar-se, van anunciar l'intent de torre de vuit amb folre. De pinya no els en faltaria (amb camisa o jersei vermell eren uns 250, i també comptarien amb el suport d'altres colles). Dotze anys després dels dos intents de pilar de sis (el segon, carregat), els Xicots tenien l'oportunitat d'actuar sols novament a la plaça de Braus de Tarragona. Durant uns minuts van ser el focus d'atenció de tot el món casteller. I ho eren experimentant amb el primer folre que muntaven a plaça. El cert és que van sorprendre tothom, fins i tot a la pròpia colla, amb un folre compacte i sòlid, que va aguantar molt bé fins a carregar la torre de vuit, que potser els nervis van impedir que es completés. La colla acabava d'assolir el seu zenit, amb tot el món casteller per testimoni. La seva classificació al concurs va ser la vuitena, fet que demostra l'alt nivell que va assolir el certamen.

Sense temps per recuperar-se, havent assaborit durant tota la setmana el bon regust de la glòria, els Xicots actuaven el diumenge següent per primer cop en la Romeria de Vilafranca a Montserrat, i ho van fer amb una actuació molt freda i emboirada on van més que complir, amb la torre de set. El 29 d'octubre celebraven la 2a diada del Roser, i excel.lien en descarregar de manera magistral la torre de vuit amb folre. També hi van completar el quatre de vuit i van carregar el segon tres de vuit de l'any i del seu historial. Amb aquesta sensacional temporada, els cronistes castellers van coincidir a qualificar els Xicots com la colla revelació del 2000.