Entrevista a :
Ramon Arnabat Mata, director del Institut d'Educació Secundària del Foix, de Santa Margarida i els Monjos.

Per Mercè Grau i Carles Adell

"La Festa Major de Vilafranca necessita un replantejament"

El director de l'IES del Foix manté sempre l'antena posada sobre allò que s'esdevé a la comarca. El seu nom signa habitualment articles a la premsa local: "m'agrada participar i dir la meva de les coses que passen, fonamentalment de qüestions polítiques, però també d'altres que afectin la comarca o Vilafranca". De fet, és una veu autoritzada, com a profund coneixedor de la realitat penedesenca, actual i pretèrita. La present, no només l'observa, sinó que també s'hi implica (a través de la cultura, el moviment sindical, l'esport...); de la passada, n'és investigador -ha publicat diversos llibres i articles. Quan lliga la realitat present i la passada, conclou que les tradicions són invents que s'han d'adaptar als nous temps, com reclama la Festa Major de Vilafranca.
Un dia, remenant papers de la nostra història va descobrir que a finals del segle XVIII ja hi havia vilafranquins que feien castells. Els castells! vet aquí una altra de les seves inquietuds... Tanta activitat xoca amb el posat tranquil amb què parla i es mou, satisfet, pels passadissos del flamant institut.

-Breu currículum vitae:

Vaig néixer a Santa Margarida i els Monjos, l'any 1957. Actualment visc a Vilafranca, casat i amb dos fills. Vaig acabar el Batxillerat i em vaig posar a treballar perquè no tenia possibilitats econòmiques de continuar estudiant. Un cop treballant, va ser quan em vaig treure la carrera d'Història, després em vaig presentar a oposicions i vaig començar a treballar com a professor de secundària de geografia i història; l'any 1980, a primària i el 1991, a secundària. He estat treballant a Vilafranca, als Monjos i al Vendrell. Ara fa exactament set anys que sóc director de l'institut dels Monjos, des de 1994. Va ser quan es va posar en funcionament l'institut i des de llavors fins ara havíem estat en barracons. Aquest curs hem estrenat el nou edifici.
He fet investigació històrica, he publicat articles i llibres sobre història. Precisament s'acaba de presentar el volum La Revolució de 1820 i el trienni liberal a Catalunya (Editorial Eumo, Vic, 2001). Altres llibres que he publicat són Treballadors a Vilafranca (Museu de Vilafranca, 1992); La gent i els seu temps. Santa Margarida i els Monjos: de la Fil·loxera a la Guerra Civil, 1890-1940 (Ajuntament, 1993); Draps, papers, teixits i aiguardent. Economia i societat al tombant dels segles XVIII i XIX (Museu de Vilafranca, 1997); com a coordinador, Moviments socials al Penedès (Institut d'Estudis Penedesencs, 2001).
Durant molts anys vaig estar participant en la vida sindical de Vilafranca, a través de la Unió Sindical Obrera (USO) i després a la Central Autònoma Sindical (CAS), d'aquí a l'Alt Penedès, entre els anys 70 i 80. Encara ara si algun sindicat em demana col·laboració per alguna cosa, ho faig.
D'altra banda, sóc entrenador de bàsquet -tinc el títol d'entrenador superior-, ara inactiu. Primer vaig ser jugador, als Monjos, i vaig entrenar el Basquetbol, el Casal i el Gelida. En aquests moments formo part de la Comissió Esportiva del Casal de Vilafranca.

- A l'institut, el canvi de barracons a un edifici deu ser com de la nit al dia...

El canvi és molt important, sobretot per als alumnes i també per als professors, en el sentit que ara tenim sensació de formar part d'un institut. Llavors eren una sèrie de barracons, que no estaven malament, però no et donaven aquesta sensació d'institut, sinó simplement unes classes aïllades les unes de les altres. Ens aquests moments tenim 310 alumnes, sempre hem estat al voltant dels 300. Aquest institut té capacitat de fins a 400 alumnes i en aquests moments tota la gent dels Monjos, la Ràpita, la Múnia, Castellví i Castellet i la Gornal que vol estudiar secundària, pot fer-ho aquí.

- Creus que els castells serien una bona activitat educativa per als alumnes de les edats que tractes cada dia?

Els castells són una activitat més, com moltes altres que poden fer els alumnes, que sempre i quan impliquin un esforç per part seva -intel·lectual o físic- i impliqui la necessitat de col·laborar amb d'altres per aconseguir uns objectius, són positives. Llavors els castells poden ser bons, com ho són les activitats esportives o d'altre tipus. Però sempre intentem que els alumnes, més enllà de les classes acadèmiques, puguin fer al centre altres activitats. Castells, no, però. Se'n podrien fer, però faltaria algú que hi tingués un cert interès per portar-ho i, d'altra banda, veure la resposta dels alumnes, perquè a vegades totes les activitats extraescolars són difícils de compaginar.

- Has contribuït en estudis de la història dels castells...

No massa. L'única aportació que he fet a la història dels castells va ser trobar un document de 1784 en el qual el corregidor de Vilafranca informava -o es queixava, millor dit- que el Ball de Valencians provocava molts problemes, perquè actuaven a l'estiu, i en ser gent acostumada a pujar els uns sobre els altres, entraven per les finestres de les cases i pels balcons que estaven oberts. O sigui que va ser descobrir que hi havia aquesta queixa i la constatació que al 1784 ja es feien castells -o balls de valencians, que se'n deien abans- a Vilafranca i amb gent de la vila. El document en el seu moment va despertar l'interès dels historiadors i estudiosos dels castells.

- Aquest any els Xicots han proposat a l'Ajuntament de Vilafranca que s'estableixi un protocol de Festa Major. Precisament en aquesta Festa Major passada tu vas publicar un article en què plantejaves que potser hi ha alguns aspectes de la festa que s'haurien de canviar. Quins serien?

Jo el que he dit tant a l'Ajuntament com en el debat sobre la cultura que s'ha estat celebrant a Vilafranca, com a nivell d'opinió pública amb articles, és que la Festa Major de Vilafranca necessita un replantejament. Bàsicament -en el meu parer- perquè ha quedat excessivament encorsetada i això fa que molta gent que hi voldria participar, no pugui.
La Festa Major actual es va definir quan van entrar els ajuntaments democràtics, a començaments dels anys 80, i es van fer una sèrie de reformes positives, però ara ha quedat una mica encarcarada. Això provoca problemes amb les colles castelleres, amb els balls, amb d'altres aspectes... Per tant, crec que cal replantejar-la, i quan això es faci, aprofitar per fer-ho de dalt a baix. Tampoc crec que sigui necessari que a la Festa Major es concentrin tants actes festius no pròpiament folklòrics, com balls, recitals, teatre, etc., i després ens trobem que la resta de l'any pràcticament no hi ha cap activitat cultural a la vila. Potser seria millor deixar per a la Festa Major els actes que la defineixen més.
Crec que cal un canvi a fons i que tots els implicats -i quan dic implicats no vull dir solament la gent que hi participa ara, perquè sinó la tornaríem a fer igual que la que tenim, sinó que em refereixo a totes les associacions, sindicats, entitats de Vilafranca- puguin participar en aquest debat.

- En el cas concret de la Diada de Sant Fèlix, que l'any 2001 ha arrossegat tanta polèmica, creus que també cal evolucionar?

Jo crec que sí, mantenint el fet que sigui un dia en què hi hagi les colles més punteres -tot i que no sempre ha estat així, perquè hi ha hagut anys que ha fallat alguna colla per un motiu o un altre. Però crec que mantenint això, que és un patrimoni important, no hi hauria d'haver excessius problemes perquè les colles vilafranquines, les que hi hagués, poguessin participar-hi. En tot cas potser caldria replantejar tota la celebració de castells, que ara n'hi ha 29, 30 i 31 d'agost. Potser caldria repensar-ho i deixar una mica d'espai per a tothom.

- S'ha barallat també la possibilitat de no fer castells el dia 31, que és el dia dels balls...

Jo crec que s'ha de buscar una solució. En la mesura que els balls van adquirint importància i se'ls dota de contingut, no són solament un correcarrer, mereixen el seu espai. I si l'espai del 31 se'l mengen els diables i els castells, es queden amb molt poc. Llavors potser valdria la pena fer un dia els balls parlats, un altre dia els balls de dansa... cal intentar reorganitzar-ho de manera que tothom tingui oportunitat per expressar-se de forma completa, sense haver de buscar un forat per fer el seu ball.

- Tot i això, a vegades sembla molt difícil poder canviar una tradició.

Jo penso que -i sent historiador això ho tens molt clar- les tradicions, són totes inventades. Hi va haver un moment que la Festa Major no era cap tradició i uns senyors la van organitzar com creien millor i s'ha anat fent així. Doncs de la mateixa manera hi pot haver una altra gent que obri aquest debat i surti un replantejament. Jo crec que el moll de l'os de la Festa Major és la trobada dels ciutadans de Vilafranca; llavors el motiu... no sé, fins i tot Sant Fèlix m'hi sobra. Vull dir que has de buscar la millor forma en què ens puguem trobar els vilafranquins i celebrar dos o tres dies de festa. Es va inventar aquesta Festa Major i se'n podria inventar una altra, no passaria absolutament res.

- Creus que el missatge dels Xicots de sortir per Sant Fèlix va arribar bé al públic?

Vist des de fora, crec que el missatge que va arribar és que s'havia manifestat un problema i que s'havia de resoldre. Potser el que no va arribar tant era l'alternativa que es plantejava, l'acord que finalment es va pactar amb l'Ajuntament. La polèmica sí que va arribar, potser la sensació que hi havia un forceig entre els Xicots i indirectament l'altra colla de Vilafranca i l'Ajuntament. Després, pel que he anat sentint, s'ha parlat més d'això, de la necessitat de replantejar la Festa Major.

- Com veus els Xicots en el panorama casteller en general?

Hi ha hagut una evolució força positiva, tant en castells, que és l'element bàsic -el fet d'assolir la torre de vuit amb folre, el quatre de vuit... són castells importants i que fa quinze anys eren difícils d'aconseguir per totes les colles. Per tant, s'ha assolit un bon nivell. Ara, el que jo destacaria més positivament és la iniciativa d'obrir-se a fora, de fer activitats, xerrades, jocs, balls, d'obrir-se més enllà de la pròpia colla castellera. Considero que aquest és l'aspecte més positiu -vist per un no-casteller directament-, positiu per Vilafranca: que hi hagi una altra colla, que s'organitzin activitats, que es possibiliti que tothom que vulgui fer castells en pugui fer.

- Com valores el fet que alguns aficionats xiulessin per Sant Fèlix la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Minyons de Terrassa?

Crec, sincerament, que el tema de la Colla Vella es va portar malament. Jo hauria estat partidari de què no vinguessin, és a dir, si es va arribar a un acord de què es cobrava un tant, doncs que qui volgués, vingués, i qui no, no. El tema dels Minyons de Terrassa em sembla producte més de la "vilafranquinitis". Hi ha certs mites que no es poden tocar a Vilafranca i sembla que si algú se'n riu, l'Ajuntament hagi d'actuar. Jo la veritat és que els Minyons els trobo una bona colla de castells, i crec que una mica el que hi ha és un neguit per part de les colles tradicionals que se'ls pugui prendre l'hegemonia per part d'una colla "sense tradició", entre cometes. Jo ho interpreto des d'aquest punt de vista, jo no vaig xiular ningú, vaig aplaudir tots els castells. No hi ha d'haver cap problema, però sembla que hi hagi una rivalitat entre els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa. A mi, com a aficionat, el que m'interessa és veure castells, si pot ser castells que pugin i que baixin.

- Abans que ser aficionat a una colla, ets aficionat als castells...

Home, sempre m'agrada més que els Castellers i els Xicots de Vilafranca facin bons castells, però davant d'un castell com la torre de vuit sense folre, qualsevol intent que faci qualsevol colla, per a mi... xapó!

- Què trobes a faltar en el món casteller?

Crec que hi ha hagut una evolució bastant positiva del món casteller. Igual que heu fet vosaltres, altres colles han fet d'obrir-se una mica, de no quedar tancades en els castells. Això per a mi és un aspecte molt positiu. Potser un aspecte negatiu seria que la competitivitat està arribant al punt que moltes vegades hi ha castells amb l'única intenció de carregar-los, no de descarregar-los, i jo crec que quan es tiri un castell ha de ser amb la seguretat que el pots completar; una altra cosa és que després no puguis descarregar-lo, però tirar-lo amb la confiança que hi ha possibilitats.
A mi, per exemple, el concurs de castells de Tarragona em sobra. Sóc més partidari de les exhibicions que d'un concurs on es puntua més un castell que caigui que un de muntat i que es desmunti. Però això ja és una opinió personal.

- -S'ha comentat a vegades que potser s'hauria de valorar només els castells que es descarreguin.

Bé, això té un perill, també en sóc conscient, que és que no estimularia la innovació. Clar, fins que no tiressis un castell t'ho pensaries molt, potser massa. Jo dic que els castells no són per fer concurs, sinó per fer exhibicions, i amb això cadascú ja pot valorar quina colla ha fet millor actuació. No cal donar punts. I si n'hi ha dues que es consideren les millors, doncs que n'hi hagi dues, cap problema.

- Un castell que t'hagi fet posar la pell de gallina?

Un castell que m'ha fet posar la pell de gallina va ser el primer pilar de vuit que vaig veure. Ha estat un dels castells que m'ha impressionat més.

- Una diada que no et perdis mai?

L'únic que no fallo és els dies que es fan castells a Vilafranca. Però no segueixo totes les diades castelleres.