De les músiques més tradicionals o més antigues, és molt difícil poder-ne escatir quina ha estat la procedència. La majoria són fragments de melodies d'altres èpoques que per tradició oral han anat passant d'un músic a l'altre.
Per aquesta causa, és molt probable que cada sonador hi hagi anat introduint o eliminant variacions, segons les seves possibilitats per interpretar-les o bé segons amb quin tipus d'instrument havia de fer-ho.
Això ha fet que no sigui estrany trobar entre les músiques dels nos- tres balls fragments de melodies més o menys modernes. La introducció d'aquestes variants melòdiques pot ser deguda al gust del sonador per aportar música de la seva collita, perquè no en sabia una altra, o bé per voler-les modernitzar amb tonades de l'època, sense respecte cap a la música tradicional.
Així, doncs, com sigui que al llarg dels anys els músics han anat canviant per raó de l'edat i que la majoria tocava d'orella (sense tenir nocions de les particel-les musicals), és molt probable que, si cada sonador ha anat introduint alguns petits canvis, les melodies actuals d'alguns balls no tinguin res a veure amb les que hi havia en les primeres èpoques en que es ballaven. Aquest fet pot demostrar que qualsevol melodia pot ésser utilitzada per ballar bastons, encara que és necessari que mantingui un ritme adequat per efectuar els passos de la coreografia i que doni temps per poder picar compassadament amb els bastons.
Esta molt bé i és recomanable que es vagin fent noves melodies, però és del tot necessari que les més antigues i tradicionals es conservin tal com s'han trobat, malgrat que actualment puguem considerar que siguin monòtones i avorrides.
Creiem prou interessant el comentari que sobre aquest tema fa Blai Fontanals: «Els músics per no ser menys també hi han contribuït alguns cops, però la culpa no és tota d'ells, ja que en anar llogats a una població per acompanyar un ball, s'han trobat que aquest tenia unes melodies particulars i pròpies i que els organitzadors no s'havien cuidat de passar-les a les partitures, si és que n'hi havia, perquè se les aprenguessin. Aleshores apareix la improvisació i s'aprofiten, com a solució per a aquell moment, altres peces del seu repertori. Si això agradava o feia gràcia, l'any següent es repetia i la música original queia en l'oblit. El més aberrant, però, és el d'aquells sonadors que els avorreix tocar sempre les mateixes tonades i n'intercalen altres del seu repertori.»
En els darrers anys s'han anat creant nous grups de bastoners en poblacions que mai havien tingut aquesta dansa tradicional, o bé s'han format grups nous en poblacions on ja feia molts anys que s'havien perdut del tot. Això ha fet que alguns d'aquests grups hagin copiat els balls i les melodies d'altres grups més antics, mol- tes vegades ensinistrats per antics balladors de poblacions on en- cara existeixen i que per canvi de domicili o perquè són de poblacions veïnes, o són coneguts, o altres causes ben diverses, els han ensenyat els balls i les melodies per ells conegudes. Aquest fet ha provocat que actualment hi hagi colles de poblacions ben distants entre elles, fins i tot d'altres comarques, que ballen els mateixos balls, encara que el vestuari no sigui el mateix i hagin variat un xic les coreografies i les melodies. Això comporta que les persones alienes al món bastoner, en contemplar certs balls, no sàpiguen ben bé quin és l'original i quin la copia, a la vegada que degenera la dansa.

Tots els balls de bastons sempre han anat acompanyats d'una part musical, que, a més de la coreografia i el vestuari, diferencia un ball de l'altre.
Escadusserament s'ha trobat algun grup que, sigui per costum o perquè no troba el sonador amb l'instrument tradicional, fa la seva dansa acompanyat d'un altre instrument o dels cants dels mateixos balladors, i fins i tot algun grup dansava tot xiulant.
La major part dels grups de dansaires ho fan acompanyats d'un instrument musical, que pot variar segons la procedència, o bé de la possibilitat de trobar un músic adient a la dansa. Malgrat això, la gran majoria de balls de bastons acompanyen les seves evolucions amb la gralla i el timbal. És, doncs, aquest instrument tan arrelat a les nostres contrades el que ha esdevingut el més corrent de tots.
Altres instruments forga adequats són: el flabiol, la flauta i el tamborí. Aquest, a causa de la seva fluixa sonoritat, fa que moltes vegades la seva música quedi ofegada pel repic dels bastons, cosa que dificulta als balladors portar el ritme musical que cal seguir a cada ball. Això no obstant, algunes colles ho han solucionat incorporant-hi més d'un sonador.
Si bé es tenen noticies que antigament la cornamusa, el sac de gemecs i el violi havien acompanyat el ball de bastons avui dia estan pràcticament en desús i en queden solament algunes reminiscències en altres països on existeixen també altres tipus de balls de bastons. Últimament i per part d'alguna colla s'està intentant recuperar aquests instruments per acompanyar els balls.
És per tots aquests motius que la gralla, amb el seu so molt més estrident, s'ha imposat sobre els altres, que han anat quedant arraconats.
Fa uns 40 anys moltes vegades era difícil trobar un graller, ja que n'hi havia molt pocs i la majoria tenien molta edat. Sortosament, el ressorgir d'escoles de grallers en diverses localitats (Sitges, Vilanova i la Geltrú, el Vendrell, Vilafranca del Penedès, Valls, etc.), ha pal·liat aquesta manca, però, en aquelles èpoques, alguns grups s'havien vist obligats a ballar acompanyats d'instruments tan poc tradicionals com el saxofon i l'acordió. També s'ha trobat constància que alguns grups havien actuat amb l'acompanyament de l'harmònica, el clarinet, el flautí, el xiulet o la flauta dolça, i encara més
modernament fins i tot hi havia grups que actuaven amb la música enregistrada en una cinta magnètica.
Actualment algunes colles, poques, encara empren instruments poc tradicionals o música enregistrada en una cinta magnètica. Això és a causa que són colles noves o colles que molt antigament havien existit i ara s'han recuperat, però que els resulta complicat trobar per les seves contrades sonadors adequats.