Hem parlat dels possibles
orígens d'aquesta dansa sense que s'hagi fixat una data
documental de les seves primeres interpretacions.
Tot fa creure que els orígens són molt reculats,
però sembla que la noticia més antiga que s'ha trobat
documentada és la del any ll50 a Barcelona, amb motiu del
casament del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, amb la princesa
Peronella, filla del rei d'Aragó, Ramir el Monjo. En aquest
esdeveniment varen tenir lloc unes grans festes en les quals,
segons la crònica, va actuar un ball de bastons.
Segons Rossend Serra, es troba encara una data més reculada,
malgrat que aquesta sigui del ball d'espases. En el segle X, i
amb motiu d'unes festes que tingueren lloc a Graus en honor dels
comtes de Ribagorça, va actuar el ball d'espases de Casseres
(Osca).
De totes formes, Aureli Capmany, que, com s'ha dit, sosté
que el ball de bastons és una derivació del ball
d'espases, ens dóna com a dades més reculades les
d'aquest darrer ball. Ell ens diu que la primera vegada que el
troba mencionat és a València l'any 1439 en unes
festes que tingueren lloc amb motiu d'una visita del rei Joan
II. També fa referència a una actuació que
tingué lloc a Burgos, l'any 1570, com a obsequi a la reina
que passa per la ciutat per anar a contraure matrimoni amb el
rei Felip II. Altres noticies són de l'any 1611 a Toledo,
a Madrid el 1657 amb motiu del naixement del Príncep i
el 1700 a Astúries. A les nostres contrades, es troba documentat
a Cervera, l'any 1482.
Careta Vidal i Rossend Serra documenten la presencia de ball de
bastons i de ball d'espases a Tarragona el 1633, en una visita
que hi fa el rei Felip IV i la seva esposa Maria Isabel de Borbó;
hi actuaren, a més dels balls locals, quaranta-vuit balls
foranis. A Tarragona el 1653 també es documenten dos ball
de bastonets i un ball d'espases. Finalment, Francesc Blasi parla
d'un ball d'espases a Tarragona el 1663 i Aureli Capmany el documenta
també a Tarragona el 1693.
Com a curiositat podem dir que també es troba una referència
d'aquesta dansa en la novel·la de Miguel de Cervantes La
tia fingida, quan la detalla en una processó del Corpus
a la ciutat de Sevilla.
Per adonar-nos de la violència d'aquesta dansa (aquest
aspecte fou el que origina el canvi de les espases pels bastons),
en Jofre Vila diu que les autoritats eclesiàstiques de
Tarragona i València varen rubricar una prohibició
d'aquest ball, donada a Cervera el 1482, «por los accidentes
y problemas de orden público que ocasionaban».
Sobre aquest mateix tema, Aureli Capmany descriu una ordenança
dictada el 1486 a Vitòria, on aquesta dansa era coneguda
amb el nom de «espalatantza» o «espatadantza»,
que diu així: «Se castigará con multa de sesenta
maravedises a los que hicieren la danza de espadas, por los escándalos
y derramamientos de sangre que se ocasionaban con ella.»
Malgrat aquestes prohibicions, el ball d'espases encara es troba
molt estes fins ben entrat el segle XVII.