Com ha quedat reflectit en planes anteriors, el grup de ball de bastons, el formen generalment 8 components, si bé en alguns grups hi prenen part 10, 12 i fins i tot 16 balladors.
Tot seguit mostrarem com ballen els grups amb 8 balladors perquè són els més nombrosos. Les dades que esmentarem seran les més generalitzades car cada grup i cada ball té les seves coreografies pròpies i molt particulars, i a vegades es diferencien molt lleugera- ment l'una de l'altra. D'aquesta manera es dóna una gran varietat i vistositat a les danses; tanmateix, és molt difícil poder-les detallar totes amb precisió.
La posició, a l'inici de la dansa, és en dues files de quatre, mirant-se cara a cara amb els de la fila del davant. La base dels seus moviments és mantenir una formació de grups de quatre que en molts llocs s'anomenen «quadres» o «quadernes». Altres balls es comencen a partir de posar els balladors en rodona.
Tots els balladors tenen un bastó a cada ma, exceptuant-ne el banderer, que porta el bastó a la dreta i sosté la senyera amb l'esquerra. Aquest dansaire sempre esta situat en un dels cantons de la formació i, juntament amb els altres tres balladors situats a les puntes, s'anomena «cantoner». Els quatre balladors restants, que estan situats el mig de la formació, reben el nom de «mitjaners».
Quatre d'aquests balladors són «rematadors» i els altres quatre «paradors». El rematador és el primer que pica i ho fa amb el bastó de la dreta. El parador rep el cop amb l'esquerra. Seguidament, el parador ho fa el revés. Per aquesta causa els balladors han de tenir el bastó de la ma dreta en posició quasi vertical i el de la ma esquerra quasi horitzontal. En moltes colles para i remata cada ballador amb els seus bastons, segons el moviment o el lloc on és situat en el moment del ball; llavors el fet de parar i picar l'executen amb el bastó que es porta a la ma esquerra o a la ma dreta.
El canvi de posició de cada ballador per crear la coreografia pròpia de cada ball es fa amb passes curtes o passes llargues segons la distancia del desplaçament obligat a realitzar. Molts d'aquests desplaçaments es fan mitjançant el «salt», que no és altra cosa que
una elevació del cos aixecant una cama fins a l'alçada del genoll del contrari mentre l'altra es manté recta a uns 10 cm del terra. Normalment cada una de les passes o salts per desplaçar-se a un costat o altre va acompanyada del cop de bastó.
En alguns balls hi ha moviments que es fan picant el terra amb un bastó o els dos bastons junts. En altres es pica arran de terra, amb els dos bastons junts, contra el ballador contrari, cosa que obliga l'altre a tenir els bastons en la mateixa posició. Existeixen moltes varietats de moviments dins les coreografies, però les més espectaculars són aquelles en que el cop de bastó s'efectua per sota la cama, fet que comporta fer un salt conjuntament el rematador i el parador; n'hi ha d'altres en que es pica per sobre el cap i cara a cara, on s'assoleixen cops fortissims i amb molt de perill de fer-se lesions a les mans o al cap.
Com que les melodies són generalment molt curtes, aquestes es repeteixen més d'una vegada durant el transcurs del ball. Llavors, perquè els dansaires sàpiguen el nombre de repeticions que cal ballar per arribar a la seva fi, li correspon al banderer fer el crit de «fora» perquè puguin coincidir els compassos finals de la música amb el final del ball.
El ritme del ball ve donat per «l'aire» que els músics imprimeixen a la melodia. Si bé aquest ritme preestablert pot tenir una cadència continuada en tot el ball, en alguns balls es va augmentant el ritme de la melodia progressivament, fet que obliga els balladors a ballar amb més velocitat fins arribar al moment culminant, en el qual la velocitat és impressionant, moment en que el banderer fa el crit de «fora» o aixeca la senyera com a senyal d'acabament.
Moltes vegades la coreografia d'un ball, la marca la música; mal- grat tot, totes les coreografies són valides.
La majoria de les danses tenen la seva coreografia pensada per ballar- la sempre al mateix lloc. Algunes tenen desplaçaments en rodona per tornar al lloc inicial i d'altres ho fan lateralment. Això comporta que tot el cos de dansa vagi avançant en un sentit de marxa. Aquests balls s'anomenen «processons» o «corrides». Tots aquests balls són els que s'utilitzen sempre en les cercaviles i processons.